Mor Mariano Ozores, rei de les comèdies dels 60 i 70

PI STUDIO

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

El prolífic director Mariano Ozores, que va morir ahir a la matinada al seu domicili madrileny als 98 anys, era fill dels actors Mariano Ozores Frances i Luisa Puchol, germà dels també actors Antonio i José Luis Ozores i oncle de les actrius Adriana i Emma Ozores. Els llinatges cinematogràfics han estat sempre a l’ordre del dia i el dels Ozores ha representat diferents fases i etapes conjunturals del cine espanyol.

Mariano Ozores va fer gairebé un centenar de títols entre pel·lícules i sèries de televisió. Un prodigi de subsistència, tenint en compte que va debutar el 1959 amb la comèdia negra Las dos y media y... veneno, protagonitzada pels seus dos germans, va dirigir bona part de les comèdies escapistes en temps de la dictadura franquista, i va estar actiu darrere de la càmera fins al 1994, quan va firmar la sèrie El sexólogo, de nou en família, ja que els intèrprets eren el seu germà Antonio i la seva neboda Emma.

Al servei de la indústria

Notícies relacionades

El cine popular espanyol dels 60, el landisme i les comèdies d’Andrés Pajares i Fernando Esteso són fenòmens estudiats en els últims anys des d’una perspectiva sociològica. Cap problema. Però són el que són: masclistes, misògins, plens d’acudits homòfobs, representatius de l’època del destape i el despertar del turisme, el reflex d’una Espanya grisa. Tècnicament discutibles, connectaven, és cert, amb un ampli espectre de públic. Eren pel·lícules de producció ràpida que només pretenien una cosa, i l’aconseguien.

En la seva llarguíssima filmografia s’han de citar Las hijas de Helena, Chica para todo, Cómo está el servicio, Morir en España –documental apòleg del franquisme– o Si fulano fuese mengano. Va dirigir de forma assídua Morales, Paco Martínez Soria, Alfredo Landa, José Luis López Vázquez, Concha Velasco, Esteso i Pajares, Manolo Escobar, Carmen Sevilla i Lina Morgan.