Mor Josep Andreu, el modista que va vestir la Gauche Divine

Va vestir la generació que freqüentava la mítica Bocaccio com Teresa Gimpera i Mònica Randall, i estrelles de Hollywood com Sophia Loren i Ursula Andress.

1
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ha mort Josep Andreu i Fages, més conegut com a Andrés Andreu, el nom de la marca que el va fer famós als anys 60 i 70, o simplement Andreu (Tarragona, 1940), el dissenyador que va freqüentar i va vestir la Gauche Divine, aquesta amalgama de gent guapa que se citava al soterrani del 505 del carrer de Muntaner de Barcelona, on hi havia la mítica Bocaccio.

La notícia va ser confirmada pel seu gran amic Josep Casamartina, director de la Fundació Antoni de Montpalau, la col·lecció de vestits més important d’Espanya, que, junt amb la Fundació Rocamora li van organitzar a Andreu una mostra retrospectiva en homenatge a la seva trajectòria i la seva gran aportació a la història de la moda catalana.

"Andreu va morir a Tarragona, a casa de la seva germana", va confirmar Casamartina, que va parlar amb el modista diumenge passat per última vegada.

El que va ser el deixeble de Pedro Rodríguez patia càncer des de feia un parell d’anys.

Entre la seva clientela hi havia noms com el de Sophia Loren, Ángel Pavlovsky, Mònica Randall i Teresa Gimpera, aquestes dues últimes amigues íntimes del modista. Alguns dels seus vestits més icònics van arribar al cine de la mà de directors com Pere Portabella i Jacinto Esteva.

Notícies relacionades

El treball del modista, que sempre vestia de negre, va destacar en alta costura i prêt-à-porter, cosa que el va portar a vendre les seves col·leccions als famosos magatzems novaiorquesos Macy’s.

A Nova York va freqüentar Studio 54, i va conèixer Liza Minnelli, Bianca Jagger i el dissenyador Roy Halston, amb qui ell mateix es va comparar: "Jo llavors era una mica com el Halston de Barcelona, però a Bocaccio hi havia un altre ambient, no era una discoteca, la gent parlava i bevia. Les nits duraven dies sencers a Bocaccio, però a les nou tots a treballar", explicava.