Artesania i amistat

No va ser casualitat que l’any passat, en la seva miraculosa tanda de tres concerts consecutius per inaugurar el Grec del 2024, Sílvia Pérez Cruz convidés Salvador Sobral a cantar Em moro i a perdre’s en uns versos plens de flors, terrats i composicions immortals. Al cap i a la fi, aquella cançó l’havia escrit pensant en el portuguès, així que no tenia gaire sentit que la cantés ningú més. Després vindrien els Goya del 2024 i l’impacte de Recordarte, però va ser en aquell lament gairebé a capella, en aquella balada als ossos que van gravar mirant-se als ulls i a les ànimes, quan va començar a cobrar forma el que avui és Sílvia & Salvador, disc a dues veus i infinitat de mans amb el qual Pérez Cruz i Sobral celebren la seva amistat i fonen art i artesania entre ecos de fado, chanson i havanera transfigurada.

Dos universos en expansió, els de la catalana i el lisboeta, que es troben i abracen en un disc que és gairebé el negatiu pur, de Toda la vida, un día, aquell ambiciós i arriscat tour de force conceptual en què Pérez Cruz va congregar prop de 90 músics. Al seu costat, allò de Sílvia & Salvador és minimalisme extrem, emoció entre filferros: pinzellades de violoncel i pessics de marimbes; discrets puntejos de guitarra i esporàdic, gairebé testimonial, xivarri de palmells.

La vida i la pena

Notícies relacionades

Les estrenes en plataformes de desembre: Michelle Pfeiffer, Kate Winslet i Santiago Segura tornen per Nadal

Els ‘textos explícits’ i l’encant del dolentot

Manen les veus, i gairebé amb això ja n’hi ha ben bé prou, però a més d’estrènyer llaços entre tots dos, Sobral i Pérez Cruz es recolzen en composicions de Jorge Drexler (formidable El corazón por delante), Marco Mezquida, Dora Morelenbaum, Luísa Sobral, Javier Galiana, Lau Noah, Carlos Montfort, Jenna Thiam i David Montiel per fer la volta al món sense moure’s de Barcelona i cantar a la vida i a la pena, sobretot a la pena, en portuguès, castellà, català, francès i anglès.

Eclèctica vocació mundialista i generosa panoràmica estilística feta de versos de Miquel Martí i Pol i ranxeres a càmera lenta; de delicioses miniatures com Este presente i balades ofegades en saudade i enyorança com la delicada i exquisida Hoje já não é tarde. "Ja és tard / Ja ni tan sols sé si vull / Ja no soc el mateix", canten des d’una de les talaies d’un àlbum que es fa fort en la celebració de la cançó com a idioma universal.