Abstraccions del cine anime

En un alt percentatge de films anime dels últims anys hi domina l’abstracció, que, de vegades, comporta una certa indefinició. No és el cas dels productes més coneguts, com ara els de Hayao Miyazaki i de l’estudi Ghibli, però sí de la majoria dels que, partint de situacions i personatges més o menys reconeixibles en el cine d’animació "per a tots els públics", s‘estenen cap a postulats més fantasiosos, geomètrics o, directament, extravagants sense deixar de banda un particular sentit de l’humor que a Occident no és sempre fàcil d’entendre bé.

És el cas d’Anzu, gato fantasma, cinta que ha passat per Cannes, Annecy i Sitges, és a dir, el gran aparador francès, el millor certamen d’animació i el millor de cine fantàstic. A la nena protagonista la sorprèn que l’Anzu parli com les persones, però no que vagi amb motocicleta i es dediqui a fer massatges als humans. Diuen d’ell que és un gat fantasma, però no és exactament així: és un gat que no mor mai. És fill adoptiu d’un temple i a mesura que avança el relat guanya confiança com a figura central. Cal entrar en el joc proposat, que parteix d’un ritme molt assossegat. Llavors veurem com, reflectida en el gat, la protagonista assumeix els seus veritables fantasmes.

Notícies relacionades

El milió d’euros d’Aena fa saltar la banca dels premis a obra publicada

Vila-Matas, Giralt Torrente, Abad Faciolince, Schweblin i Nona Fernández, finalistes

‘Anzu, gato fantasma’

Nobuhiro Yamashita i Yoko Kuno (16/5/2025)