Tom Cruise completa a Cannes la seva última missió impossible

Tom Cruise va arribar ahir a la presentació de Misión Imposible: Sentencia final al Festival de Cannes amb cotxe i, al sortir-ne, va firmar dotzenes d’autògrafs abans de posar per als fotògrafs durant el seu llarg passeig per la catifa vermella. És el més habitual en aquests casos, però el cas és que d’ell s’esperava que descendís fins a la Croisette en paracaigudes, o que pilotés un bòlid a tota velocitat fins a estampar-lo a la porta de l’auditori Louis Lumière.

Al cap i a la fi, a mesura que la saga Missió Impossible anava acumulant entregues mentre ell anava acumulant primaveres en la seva biografia, l’actor s’ha anat mostrant cada vegada més procliu a fer exhibicions públiques d’acrobatisme dement –la que va oferir l’any passat en la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics de París, per exemple– per tal de recordar-li a la gent que és ell mateix, i no un especialista, el que roda les espectaculars coreografies d’acció que vertebren aquestes pel·lícules. Aquestes seqüències –persecucions en helicòpter, baralles sobre els sostres de trens d’alta velocitat, episodis de conducció temerària, caigudes lliures de diversos tipus, innombrables moments durant els quals l’agent secret Ethan Hunt corre i corre com si es tractés d’un cavall desbocat– fa temps que s’han convertit en el gran argument de venda de la saga al públic.

Salts al buit

L’ascens de Cruise per la façana de l’edifici Burj Khalifa en la quarta entrega, Protocolo fantasma (2011), va ser la primera d’elles a gaudir de la seva pròpia campanya publicitària, i la principal eina utilitzada al seu dia per promocionar Sentencia mortal – Part 1 (2023) va ser el making of d’una escena en la qual, en la pell de Hunt, l’actor condueix una moto per una muntanya i després es llança al buit cap a un congost per acabar obrint un paracaigudes.

Quan se li pregunta pels esforços físics extrems als qual se se sotmet per complaure l’espectador, Cruise sol dir que proporcionar-nos espectacle és el que va venir a fer aquest món. I és cert que aquestes exhibicions exagerades d’atleticisme, tot i que en bona mesura dissenyades a tall d’homenatges a la durabilitat i les qualitats extraordinàries de l’home que les executa, sobretot són la conseqüència de la tasca que fa temps que Cruise carrega sobre les espatlles: salvar el cine.

Tant a la pel·lícula que ahir va veure la llum a Cannes com a Sentencia mortal, l’heroi ha de recórrer a mètodes considerats obsolets per combatre els avenços d’una intel·ligència artificial anomenada L’Entitat –un nom que sona una mica més ridícul cada vegada que és pronunciat– de la mateixa manera que, a bord d’aquestes, Cruise recorre a una cosa tan tangible com els seus ossos, els seus músculs, la seva motivació de ferro i la seva evident insensatesa per reivindicar la importància del factor humà davant la tecnologia mancada de textura, personalitat i ànima o, més concretament, la necessitat de salvaguardar el cine comercial de la tirania de computadores i algoritmes. Tal és el seu compromís amb aquest tipus d’espectacles que, tot i haver sigut nominat tres vegades a l’Oscar al llarg de la seva carrera, actualment l’actor només es dedica a rodar blockbusters.

El pes de l’edat

Notícies relacionades

Jacobs i la passió pel Barroc

Una eminència de la novel·la històrica

Des de fa temps es diu que Sentencia final podria ser l’última pel·lícula protagonitzada per Cruise de la saga, en bona mesura perquè el sentit comú dicta que ho ha de ser. Al cap i a la fi, té 62 anys, i el que la medicina cosmètica, l’exercici, la bona alimentació i una genètica privilegiada poden aconseguir per aturar el pas de temps és limitat; de fet, actualment el rostre de l’actor sembla una de les màscares facials a què Hunt sol recórrer per complir les seves missions.

I el dia que Cruise deixi de ser Hunt, haurà d’escollir entre tornar a interpretar personatges normals –ja ni deu recordar com es fa tal cosa– o potser retirar-se, tal vegada a algun dels ranxos de l’Església de la Cienciologia. És probable que la saga segueixi endavant sense ell, llevat que Sentencia final sigui un fracàs de taquilla, cosa que en realitat no és descartable: fer-la va costar més de 400 milions de dòlars sense comptar despeses de publicitat i, segons la lògica de Hollywood, això significa que hauria de recaptar uns 1.000 milions per ser rendible. Però si hi ha més Missió Impossible sense Cruise, qui el substitueixi no es jugarà la vida sistemàticament durant els rodatges com ell ha fet, i l’estàndard de qualitat que la saga ha assolit no es podrà mantenir. I no resulta creïble que Cruise estigui disposat a deixar que això passi.