Bad Bunny ho ven tot i la fi del món s’acosta

A veure, es veia venir, perquè Debí tirar más fotos és un àlbum imponent, que deixa molt enrere el gruix de la música urbana llatina que ressona des de fa uns anys. Cadències reggaetoneres, també salsa i altres gèneres tropicals, amb electrònica i metalls i congues, lúdic i obert a l’experiment. Com altres músics urbans, Bad Bunny (autor de les seves cançons, moltes vegades en solitari) enriqueix la recepta i mira de reüll els seus grans, com el gran Héctor Lavoe. No sempre és cert que s’apliqui un tall total amb el passat, sobretot quan l’artista creix. Els seus textos s’allunyen de la caricatura: aquí hi ha molla poètica, melancolia i denúncia a costa d’aquest Puerto Rico amenaçat per la bota ianqui. Atenció a aquest curt de 13 minuts en el qual es lamenta que una dependenta ianqui no l’entén al seu propi país quan demana un "queso con papa" en espanyol, idioma que exerceix aquí, de manera cridanera, un rol de llengua oprimida.

Aquests deu metropolitanos i dos estadis corregeixen a l’alça tot el que fa un temps que observem sobre la multiplicació del públic en els grans esdeveniments. S’ha contagiat la fam per la música a un gran contingent de ciutadania que no anava a concerts i no encaixa amb la idea clàssica del melòman o connaisseur. Una connexió potser una mica banal, lleugera, perquè és difícil agradar a tanta gent i alhora pretendre que aquest públic sigui erudit. Ja va passar amb Coldplay i les seves quatre nits el 2023, i això de Bad Bunny és una cosa així, corregida i augmentada.

Notícies relacionades

Mor Cesc Queral, que es va fer popular a TV3 amb la Vicenteta

Calahan Skogman: "La nostàlgia acoloreix bona part de la meva vida"

Per això, s’equivoquen tots aquells que conclouen que estem perduts perquè comparen la suposada frivolitat del públic que paga per veure un Bad Bunny, ja que pressent que és el lloc en què cal estar, amb el musiquer clàssic que ha anat a veure The Cure o Neil Young sabent-se de memòria les cares B dels seus singles.

A aquest nou públic cal confrontar-lo amb la gran majoria que ara fa uns quants anys no acudia mai a un concert. La música s’expandeix i ocupa nous plans. ¿On és el problema.