Arcade Fire, flagell i vitalitat
El grup canadenc introdueix atmosferes ombrívoles i enrarides i cavil·lacions expiatòries en un àlbum marcat per certa dispersió estilística, amb producció de Daniel Lanois.
La naturalesa sònica devastadora que Arcade Fire va establir als seus discos clàssics (els tres primers, 2004-10) va ser revisitada a la seva última obra WE, amb aquest triomfant nosaltres en majúscules, com si ens l’estiguessin cridant, i ara es mostra en suspens a Pink elephant. Un àlbum més titubejant i tocat per atmosferes enrarides, en les quals juga un paper el seu estrenat productor, Daniel Lanois, que aplica aquí alguns dels seus soundscapes reconeguts en la seva tasca amb U2.
El títol es refereix a aquest efecte, pel que sembla, contemplat per la psicologia segons el qual, si et demanen que no pensis en un elefant rosa, automàticament aquesta imatge penetrarà al teu cap. La suposada moral és que mirar d’evitar idees que no et venen de gust tendirà a empitjorar el teu estat mental, i que convé afrontar les situacions. Arcade Fire va ser notícia fa gairebé tres anys per les acusacions d’assetjament sexual abocades a Win Butler (colíder juntament amb la seva dona, Régine Chassagne), amb vetos radiofònics i ombres de cancel·lació, i ara és fàcil buscar claus en diferents punts de l’àlbum, com en la cançó titular: "La sensació que la meva vida per fi havia trobat un sentit / No penso en tu / Bé, ¿què puc fer? / Ara tot és irrellevant / No pensis en l’elefant rosa, no", canta Butler amb veu planyívola i sobre una cadència decaiguda.
La peça emergeix de la penombra suggerida per Open your heart or die trying, la instrumental d’arrencada (n’hi ha dues més), i condueix a Year of the snake, cançó sobre transformacions positives, notable en el seu envoltant cicle melòdic (i amb aquesta teranyina de guitarres molt The Edge). El temari va a més amb Circle of trust, tot i que els canvis de registre estilístic siguin bruscos: aquí som davant una somnàmbula trama synth-disc, amb el lluminós eco vocal de Chassagne i un text que invoca un "cercle de confiança", parla de "tornar a casa" i promet entrega eterna: "Escriuré el teu nom en foc al cel pel teu amor".
Notícies relacionadesCavil·lació minimalista
L’àlbum se sosté a l’hora de la cavil·lació minimalista de Ride or die i de la nova invitació a la pista de ball a I love her shadow, si bé el toc industrial d’Alien nation sona forçat. Els passatges instrumentals fan lliscar l’atmosfèric segell de Lanois, i l’últim d’ells, She cries diamond rain, infla un tram final que tanca Stuck in my head, tema de durada exagerada, més de set minuts, que busca un clímax emocional i es queda en uns escarafalls histèrics. Instal·lat en l’expiació, Butler es presenta "encallat" en les seves reflexions i diu dormir al terra "per ser a prop de Déu". Culminació que ens parla d’un grup en un estat catatònic, perdut en algun lloc entre l’autofustigament i aquella abraçada curativa al món que sempre va estar disposat a oferir, encara quan el seu contingut és tan bo. O potser això és qüestió que no han decidit quin rumb prendre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Producte de temporada Els amants dels ‘calçots’ ja tenen app: nou mapa per trobar les millors ‘calçotades’
- Agressió sexual El jutge accepta la rectificació de Mouliaá i torna a citar Errejón per comunicar-li l’obertura de judici per agressió sexual
- Aturades a tot Espanya Així impactarà en la sanitat catalana la vaga de metges de la setmana que ve: la primària, al 25%, i l’activitat urgent, garantida
- Govern Salvador Illa es reincorpora dilluns al capdavant del Govern després de recuperar la mobilitat
- Paella "Imprescindible": els elogis al millor restaurant de Tarragona segons Tripadvisor