Quatre relats sobre la pèrdua

L’ últim film de Santi Amodeo, que va començar a dirigir mà a mà amb Alberto Rodríguez a principis d’aquest segle (El factor Pilgrim), adapta quatre històries del llibre de relats homònim de David James Poissant. Versen sobre la pèrdua, individual o col·lectiva; també la pèrdua de la raó. En realitat no són quatre, sinó dos relats i un altre que es divideix en dues parts.

Espais i conceptes els defineixen. En La nedadora, el primer episodi, són un fanal ple de mosquits, una piscina i el braç ortopèdic d’una jove nedadora. En el segon, El fin de Darío, es tracta d’un pot de mel, un eixam, l’al·lèrgia a les abelles i un kit de supervivència per a la guerra nuclear. En El hombre lagarto, un pare mort i un nen adormit que es diuen igual, una casa introbable i un cocodril. I en Cómo ayudar a morir a un ser querido, hi ha metàstasi, una vegada més la piscina i una mort digna.

Com gairebé sempre en els films d’episodis, uns calen en l’espectador més que altres, són més originals o estan més ben resolts. Però malgrat la disparitat de situacions i criteris, de tons i personatges, la cinta conserva una certa homogeneïtat i una innata capacitat per a la sorpresa, sobretot en la tercera història, al caire de l’absurd sent alhora molt tendra.

Notícies relacionades

Maria Rodés canta a l’amor "normal i al que frega la bogeria"

‘Stranger things’ s’autohomenatja

‘El cielo de los animales’ 

Santi Amodeo (Estrena: 9/5/2025)