BCN renovarà escenaris per a grans cites musicals

Per als promotors són bones notícies, ja que els actuals espais per a la música a Barcelona tendeixen a la saturació, coincideixen tots. "Falten locals, i hi ha gires que no poden recalar a la ciutat per falta de dates. El Palau Sant Jordi està superocupat", explica a aquest diari Neo Sala, president de Doctor Music. Segons Tito Ramoneda, president de The Project, "és molt positiu que el Govern municipal aposti per la música en directe com a senya d’identitat cultural de la ciutat", ja que "cal pensar en el futur i en l’atracció enorme que genera Barcelona en artistes i espectadors de tot Europa".

A l’Anella Olímpica, en canvi, que és el quilòmetre zero barceloní de la música en viu de gran format, es concentren algunes de les actuacions de més impacte. Al Palau Sant Jordi (18.360 espectadors com a sostre actual), inaugurat el 1990, li toca renovar aspectes tècnics i acústics, i a l’annex Sant Jordi Club la transformació es preveu radical amb una nova edificació que farà créixer l’aforament dels 4.500 assistents actuals fins als 8.000. Operacions, totes dues,que estan emmarcades en els canvis que haurà d’experimentar Montjuïc de cara al centenari de l’Expo de l’any 1929.

Hi ha consciència del que es pot jugar Barcelona com a plaça forta de concerts i de festivals, tenint en compte que "hi ha fortes amenaces per mantenir un posicionament de referència", admeten des de BSM, l’empresa municipal que gestiona l’Anella Olímpica. "Els reptes de futur són enormes, i cal donar-los resposta en els pròxims anys", diuen. BSM afegeix que en l’actualitat està immers en "un procés d’escolta activa de tots els agents implicats: promotors, productors, partners… per poder construir un bon projecte".

S’acosta l’hora, per fi, del vell Palau d’Esports, un edifici construït el 1955, protegit, que, després de la seva conversió en el Barcelona Teatre Musical, està tancat i barrat des del 2014. S’hi presagia un espai d’ús híbrid per a esport i concerts. "Per raons jurídiques i de planificació és molt difícil que el Palau deixi de ser d’esports, però pot tenir també usos musicals", apunta Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives. El propòsit consistorial és, afegeix, "treballar amb espais que tinguin la màxima polivalència". La remodelació s’enfoca també en el 2029, "o potser 2030 o 2031, però no més tard". Es preveu que recuperi el seu aforament tradicional, entre 6.000 i 7.000 espectadors.

L’ús polivalent s’imposa en altres recintes, com la sala que s’esbossa en el si del gegant conegut com les Tres Xemeneies, a Sant Adrià del Besòs. El futur Catalunya Media City Park, impulsat per Cultura, de la Generalitat, contindrà un espai singular de 5.600 metres quadrats i 17 metres d’altura amb un aforament per a entre 4.000 i 4.500 persones. Obriria el 2028.

De les Corts a l’Hospitalet

Sense data concreta però amb un projecte en curs hi ha el Palau Blaugrana, que substituirà l’actual, inaugurat el 1971. Un pavelló per al bàsquet blaugrana i les seves seccions que contempla l’ús musical amb un aforament de 18.000 persones per als concerts. Des del Barça diuen que "el projecte s’ha redefinit" i que esperen "poder presentar-lo aviat".

I cal parlar del Hall Zero, la nova construcció, ja en curs, de la Fira de Barcelona a la Granvia de l’Hospitalet. Una edificació que inclourà un gran pavelló de dues plantes, amb un espai diàfan, sense columnes, a la superior per a usos no només firals, sinó relatius a esdeveniments i concerts. Són 15.000 metres quadrats i un aforament per a 10.000 persones, obres que finalitzaran el 2027.

La Fira gestiona des de gener el Circuit de Barcelona-Catalunya, a Montmeló, on està previst "diversificar l’activitat més enllà del motor" i acollir "activitats d’oci i cultura, inclosos concerts", revelen fonts de la institució. Recinte amb capacitat per a 50.000 persones, on l’any passat es va celebrar el Reggaeton Beach Festival i el pròxim setembre tindrà lloc el festival electrònic Afterlife. La mobilitat fins allà està plena d’esculls, si bé des de Fira apunten a "habilitar trens i autobusos llançadora" i fins i tot "estudiar la construcció d’un baixador al circuit".

Apuntar a l’Hospitalet, Sant Adrià i Montmeló significa obrir la noció de Barcelona a la seva dimensió metropolitana, una perspectiva obligatòria, assenyala Xavier Marcé. "És difícil que la ciutat de Barcelona doni mes de si quan es tracta d’espais per a 5.000 persones o més. Cal començar a obrir debats metropolitans", indica. Més encara si parléssim de crear un estadi musical (per a 60.000 o 80.000 assistents) com el que dilluns passat reclamava en aquest diari Jordi Herreruela, director del Cruïlla, amb la vista posada més enllà del perímetre municipal. "En efecte, això a Barcelona ja és impossible. Però l’àrea metropolitana és també molt densa –observa Marcé–. Costa imaginar un projecte com aquest que no sigui per a un esdeveniment puntual".

Recintes amb capital privat

La possibilitat de l’entrada del capital privat per crear infraestructures flota en l’ambient i Marcé la veu pertinent "quan parlem d’espais grans, amb una dimensió econòmica". Una promotora que està al cas és Barcelona Events Musicals, responsable del Cruïlla, que des d’octubre gestiona El Molino i que actualment està en un procés de recerca d’un escenari més gran. "En aquest país, pel que fa a la cultura tenim problemes pel que fa a la relació entre sector públic i privat. La vocació pública és de protecció, però l’oferta musical comercial hauria de quedar-ne fora", considera Jordi Herreruela, que es mostra crític amb els projectes de sales d’ús mixt i veu el Palau d’Esports com un "lloc meravellós" en el qual "la inversió privada estaria disposada a entrar". Per Tito Ramoneda, "benvinguda sigui, "sempre acompanyada de l’Administració".

Notícies relacionades

‘People have the power’

Gay Mercader: "La música és un segon plat quan es planifiquen infraestructures"

Els nous i futuribles espais es mouen en una franja d’aforaments molt desitjada pels promotors, actualment coberta amb prou feines pel Sant Jordi Club. "El format d’entre 4.000 i 8.000 espectadors és molt orfe", fa notar Neo Sala. Ja no s’explica amb el Velòdrom d’Horta, on, en altres temps, van viure nits de glòria artistes com Dire Straits, Paul Simon i Peret, amb xifres d’assistència de fins a 10.000 persones. Un espai avui consagrat al 100% al ciclisme i altres activitats esportives la capacitat actual de les quals és de 3.500. "Un lloc difícil, amb pendent, i fa anys que no genera interès en els promotors. Està fora del mapa", explica Xavier Marcé. Si fa no fa, el mateix s’aplica al Palau Olímpic de Vall d’Hebron, on la rebaixa del seu aforament, per seguretat, de 5.000 a 2.500 assistents va fer que el sector perdés l’interès.

Però els promotors recorden que les xifres de capacitat no ho són tot i reclamen que tot nou equipament que contempli un ús musical tingui en compte un factor tan summament important com és el bon tractament acústic. Vistos els precedents, tampoc és una reclamació retòrica. "Històricament no ens han consultat mai, o potser ho han fet quan ja estava tot decidit", revela Neo Sala. Per la part (municipal) que li toca, Xavier Marcé assegura que "les remodelacions en camí tenen molt a veure amb la qualitat infrastructural i del so". El moment és crucial i les decisions d’ara potser duraran dècades. Als operadors els correspon confiar en els responsables, com assenyala Sala: "Soc optimista i vull pensar que les coses canviaran".