Anna Wintour, qui mana en la moda

Tot i que podria fer una dècada que estigués jubilada, Anna Wintour (Londres, 3 de novembre de 1949), la capitost de la revista Vogue, continua dictant com han de vestir les dones i dirigint cada primavera el sarau més important que reuneix la indústria de la moda amb la de Hollywood. La seva figura, darrere de les seves eternes ulleres de sol Chanel, amaga algunes històries divertides, i no totes són glamuroses.

De mare nord-americana, el seu pare era l’editor del diari The Evening Standard. "Vaig veure la manera com treballava el meu pare, en aquella època es publicaven 14 o 15 edicions per dia, així que no hi havia marge d’error", ha explicat Wintour. Va créixer amb tres germans, tot i que el més gran va morir en un accident de trànsit. Ja d’adolescent, el seu pare la consultava per acostar el seu diari als joves de l’època.

El 1975 es va mudar a Nova York i va treballar en l’edició nord-americana de Harper’s Bazaar. El 1983 va ser nomenada directora creativa de Vogue a Amèrica. Poc després va tornar a Anglaterra com a editora en cap de la Vogue d’Anglaterra, fins que el 1987 va tornar a la Gran Poma per dirigir House & Garden. Poc faltava per ocupar el mateix càrrec a Vogue Amèrica, tron que ostenta des de fa 37 anys.

¿Un rotllet amb Bob Marley?

Segons recull Anna: The Biography, el llibre no autoritzat d’Amy Odell sobre la mundialment reservada Wintour, després d’assistir a un concert de Bob Marley amb el seu llavors marit, David Shaffer, va començar a circular el rumor que ella va desaparèixer dues setmanes amb el rei de reggae. En una aparició el 2017 en el programa de James Corden va assegurar que mai va conèixer el músic, però que certament s’hi hauria "ficat" al llit si haguessin coincidit.

El 2016, Anna Wintour es va convertir en l’assessora de Hillary Clinton en la seva campanya contra Trump i molts van pensar que a canvi l’editora es convertiria en ambaixadora al Regne Unit si la seva amiga arribava a la Casa Blanca. En realitat, l’amistat venia de lluny. El 1998, quan es va conèixer la relació de Bill Clinton amb la becària Monica Lewinsky, Wintour va decidir que seria portada. Va ser la primera primera dama a acaparar una portada de Vogue. El van seguir-la després Michelle Obama i Jill Biden.

Anys abans de ser la pitonissa de la moda i de treballar a Vogue, Anna va intentar vendre un reportatge a la revista d’Andy Warhol, Interview. L’artista ho va recordar així en els seus diaris: "L’han contractat al New York Magazine perquè porti la secció de moda. Volia que la contractéssim a Interview, però no ho vam fer. Potser va ser un error, perquè necessitem algú per a moda. Però no crec que ella sàpiga res de roba, perquè vesteix fatal".

Notícies relacionades

‘People have the power’

BCN renovarà escenaris per a grans cites musicals

Nuclear winter (hivern nuclear) és un dels sobrenoms pels quals se la coneix, pel seu tarannà fred i la seva actitud calculadora. Immortalitzada per Meryl Streep a El diable es vesteix de Prada, Wintour té el poder de crear, enaltir o arruïnar la carrera de qualsevol dissenyador. Si no surts a Vogue, no existeixes; si no et convida a la gala Met, tampoc. Com en la pel·lícula, expliquen que ser la seva assistent és ser quasi esclava. La seva biografia no autoritzada assegura que en té tres: la primera és la seva assistent principal, la segona es cuida de casa seva i els gossos i la tercera fa els encàrrecs i organitza la roba d’Anna. Igual que amb el look, Anna és d’idees fixes en la seva dieta. Sol esmorzar filet i una amanida Caprese sense tomàquet. També té altres manies, per exemple amb el menú de la gala Met: ha prohibit el cibulet, l’all i la ceba.

Wintour guanya uns 2 milions de dòlars a l’any com a editora en cap de Vogue, a més dels 200.000 dòlars que rep per a roba de treball i altres pagaments com a directora artística de Condé Nast. El 2023 es calculava la seva fortuna en uns 50 milions. Quant a les seves aficions, no es perd un US Open i es diu que fins i tot practica tennis quasi cada dia. Té entre els seus amics més pròxims Roger Federer i Serena Williams. En canvi, no li agrada gaire el teatre.