El costat fosc és més estimulant

En el frondós, esquiu i fosc bosc en què s’ha convertit l’univers cinematogràfic de Marvel, Thunderbolts* destaca per propi dret. No perquè estigui a l’altura de cintes precedents sobre els Venjadors, Iron Man, Spider-Man i Capità Amèrica, sinó perquè proposa coses diferents en un ecosistema que feia temps que donava símptomes d’esgotament. La idea és la de crea uns nous Venjadors, el supergrup de superherois que sosté la bastida fílmica de la Casa de les Idees que va regentar durant dècades el sagaç i espavilat Stan Lee. A Kevin Fiege, l’ideòleg dels films de Marvel, li aniria bé aprendre més coses de Lee. I en Thunderbolts* sembla que ho ha entès: menys parafernàlia i més identitat; menys espectacle digital gratuït i (una mica) més de substància temàtica.

Yelena Belova, la mercenària soviètica agermana de la Viuda Negra que torna a encarnar Florence Pugh, és en el centre de l’equació. Manipulada per la seva cap a la CIA, s’enfronta a obstacles exteriors i dilemes interiors: al principi del llargmetratge no sap si se sent buida per dins o simplement està avorrida de la vida que porta. Se li afegeixen personatges nous i ja vistos –el seu pare, el Guardià Vermell; un terrenal Capità Amèrica; la noia que es teletransporta, Fantasma; l’etern Bucky, el soldat d’hivern– en una sèrie de peripècies no especialment rigoroses però mancades de la falsa espectacularitat dels últims títols de la sèrie. I així s’arriba a un llarg i enigmàtic passatge, ambientat en el costat fosc dels traumes de tots i totes, que és del més ben vist en l’univers Marvel des que Thanos es va carregar mitja humanitat en la penúltima entrega dels Venjadors.

Notícies relacionades

Ángela Banzas: La gallega que escriu amb Moleskine i playlists

El polèmic tertulià d’‘El hormiguero’

‘Thunderbolts*’ 

Jack Schreier (Estrena: 30/4/2025)