Cartes per a després d’una guerra

Després de dos primers llargs, Viaje al cuarto de una madre i Los pequeños amores, que eren variacions del mateix tema, la relació entre una mare i una filla, Celia Rico Clavellino canvia d’orientació amb La buena letra, tot i que no deixa les complexitats de les relacions familiars. L’època és també molt diferent, la postguerra espanyola, però el poble on s’esdevé sembla una abstracció abans que la recreació naturalista d’una època.

Els dilemes no resideixen aquí entre una filla i la seva mare, sinó, essencialment, entre dos germans. Un, encarnat per Roger Casamajor, ha sobreviscut com ha pogut després del final de la contesa. L’altre, interpretat per Enric Auquer, torna cansat i desnodrit al poble. És algú que va plantar cara al feixisme, però que ara aprofita qualsevol oportunitat per viure millor en un món fosc: canviar de jaqueta li resulta fàcil. L’únic personatge que no acaba de funcionar és la companya sentimental d’ell, una noia que ha estat a Londres i intenta entendre l’Espanya franquista i també desnodrida, emocionalment. Hi ha una idea bonica a partir d’unes cartes, les que donen títol a la pel·lícula, la bona lletra que expressa bons sentiments tot i que siguin un engany en temps de supervivència moral.

Notícies relacionades

Ángela Banzas: La gallega que escriu amb Moleskine i playlists

El polèmic tertulià d’‘El hormiguero’

‘La buena letra’ 

Celia Rico Clavellino (Estrena: 30/4/2025)