Nacho Duato: "Prefereixo que no vinguin fatxes a veure’m"

Aquesta temporada es va estrenar a l’òpera Carmen que va dirigir al Teatre Mikhailovski de Sant Petersburg, on dirigeix el seu ballet des de l’any 2010. ¿Dirigirà més òperes?

És que m’encanta. Estic entre fer La flauta màgica o La bohème. És molt més fàcil que el ballet on has de fer cada pas i on tothom es mou constantment. A l’òpera els cantants es mouen menys perquè la prioritat és la veu.

A Espanya se sap poc del seu èxit a l’estranger. ¿Li fa mal?

Des que me’n vaig anar, el que volen és que em quedi fora. I tampoc m’ajuden amb la nova companyia. Per exemple, al ministeri li estic demanant decorats i vestuari dels ballets que he fet, que no ballaran mai més, i ¡volen llogar-me’ls! Em surt més a compte tornar-los a crear, així que estic molt distret: ja em veus, tenyint faldilles, pintant, cosint… És al·lucinant. En canvi, l’òpera de Tolosa m’ha regalat un teló, la d’Innsbruck m’ha donat els vestuaris de Por vos muero…

Parlem del positiu.

El positiu és que tenim aquesta companyia i que venim a Barcelona. On anem, solem agradar. Anem per tot Espanya i està tot venut. Ens estan trucant ja d’Alemanya i Nova York. També ens han convidat a Rússia però vull anar pas a pas. I vull que es quedi com una companyia escola. Recordo que al final, la CND2 girava tant com la gran.

¿Fins ara cap ballarí ha volat a cap altre conjunt?

No. Han fet audicions. El problema que tenim és que no se’n vol anar ningú. Es viu molt bé a Espanya i els cuidem moltíssim. Els meus assistents són una autèntica meravella. Eren ballarins meus a la CND i coneixen perfectament la meva feina. Estem per ells. Fins i tot els animo a llegir. Els poso a la paret poemes cada setmana i els animo a aprendre-se’ls de memòria. És millor aprendre un poema que no pas que et regalin un Rolex, els dic. ¡És que ni un em sabia recitar un poema!

Però això no s’estila a les xarxes socials. ¿Com valora la presència de la dansa a les xarxes?

La tecnologia permet als ballarins una connexió amb el públic com mai. Però l’altre dia els vaig dir als meus ballarins: el tendu en dehors no s’aprèn a TikTok, cal fer-lo. La tecnologia està fent molt mal als joves. Hi ha una creixent incapacitat en molts per entendre el que llegeixen o els diuen.

La capacitat de concentració.

Als meus alumnes els dic: si voleu escoltar música, heu d’estar a casa vostra asseguts conscients de què una òpera són 2,5 hores i una simfonia, 45 minuts. Jo he arribat a passar caps de setmana només escoltant música. Per arribar a la bellesa, l’excel·lència i la veritat, necessites temps.

¿Què pensa quan veu la Companyia Nacional de Dansa?

Fa 15 anys que em van acomiadar. Si mirem on és la companyia, queda clar l’aconseguit. Volien algú que no fos autor i ho han aconseguit; algú que no l’eclipsés, que no tingués tant èxit. ¡El seu projecte ha sigut un gran èxit!

Quina fina ironia que té.

És que volien que me n’anés i els deixés la meva feina i jo els vaig dir: "No. Si ens divorciem, me’n vaig amb les meves coreografies». Jose Carlos em va demanar fer un ballet i l’any passat vaig fer Morgen, una peça nova amb ells. Ara, Rubén Olomo, el nou director, farà White darkness. Però a Rússia es ballen al mes 15 ballets meus i tenim 20 espectacles al mes de ballet i 15 d’òpera.

És un altre planeta.

Rússia és una altra galàxia. És que a Espanya cap teatre d’òpera té companyia de ballet, ni tampoc té el Centre Dramàtic Nacional una companyia pròpia de teatre.

Des de les institucions diuen que tenir un ballet surt molt car.

Més car és portar gent de fora. En el Mihailovski, la companyia té 40 persones i puntualment convidem algú. I en la que vaig dirigir a Berlín, eren 50. En aquests teatres entres i sents un fent exercicis de veu, un altre de piano… Aquí entres al Real i sembla que entris en un cementiri. Soc l’únic que ho diu i em titllen d’antipàtic i narcisista.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

A Instagram no calla gens.

L’última vegada que vaig criticar Vox em van cancel·lar les funcions que tenia a Madrid. Em va trucar el conseller de Cultura de la Comunitat i em va demanar que em retractés, i m’hi vaig negar. Sincerament, prefereixo que no vinguin fatxes a veure’m. També em van cancel·lar a Múrcia i a Castelló, on manen ells. Jo he lluitat molt per ser qui soc i dir el que em dona la gana. Des que vaig sortir de l’armari dic el que em sembla, amb respecte. Si Abascal, Ayuso i Smith venen amb mi a veure La clemenza di Tito, sec amb ells, però a cantar el Cara al sol, no. Cal anar a la recerca de la veritat i la bellesa interior.