La caixa de ressonància
¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?
La música en directe apunta a com ens agrada pensar que és el món, i el futbol, a com és en realitat. Concòrdia i polseres lluminoses, davant el desig de fulminar el teu rival. Instagram davant X
Escric aquest article sota l’efecte d’aquest Barça-Madrid de dissabte, que, com diu el mestre Emilio Pérez de Rozas, no feia falta ser de cap dels dos equips perquè atrapés i et tornés boig. Encara més, ni tan sols era necessari que t’agradés el futbol. Quines dues hores (llargues) carregades d’electricitat. I va guanyar el meu favorit, que sempre ajuda.
El futbol (d’alta competició) és el gran espectacle modern, i només la música (de l’star-system) s’aproxima avui dia al seu nivell de convocatòria i les seves emocions a l’engròs. D’aixòJordi Herreruela, director del Cruïlla, en l’entrevista en aquest diari, quan diu que els concerts són “el nou futbol”, perquè ara ja interpel·len el gran públic i han actualitzat “els seus valors”, propagant una vibració benèfica que no sempre es veu en el terreny de joc (la ‘performance’ de Rüdiger, l’altra nit, vindria a donar-li la raó).
Però no sé si està tan clar que per aquest motiu el macroconcert pugui superar el match d’alt voltatge. Tots dos es regeixen per lleis diferents. En la música hi pot haver aquelarre, però sense víctimes. Profunditat cultural al marge (que dependrà de cada artista), es tracta d’escenificar una celebració col·lectiva, un vincle emotiu, que pots exhibir després a les xarxes per remarcar la teva filiació, però sense buscar el cos a cos amb els discrepants.
Notícies relacionadesEn la raó de ser del futbol hi ha la dualitat, el xoc d’identitats i aquestes ganes tribals d’aixafar el teu rival. Hi ha poesia i amor en el joc, però també guerra i odi, tot i que pugui ser incorrecte assenyalar-lo. És la metàfora del conflicte, amb un vencedor i un vençut (i no em vinguin amb la cursileria que no importa guanyar o perdre, sinó jugar i compartir, com se sent dir de vegades). I mai pots saber què passarà, fins i tot havent-hi un clar favorit. En el concert d’estadis, tret d’excepcions (un Springsteen), el guió sol ser el mateix, nit rere nit, i pots fer-te una idea del que t’espera acudint a la web setlist.fm. És una altra cosa: més aviat es tracta de constatar en persona allò tan màgic que molta gent ha experimentat abans.
Els concerts són el que ens agradaria que fos el món: un lloc de concòrdia, de destil·lació emocional, curatiu fins i tot. El futbol viu més aliè a la pauta moral i extreu bellesa del conflicte a sang i foc. Instagram davant X. I hi pot haver espai, i disposició, per a les dues coses, mentre reflexionem sobre el que voldríem ser i el que som, per a bé i per a mal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sistema sanitari Catalunya congela l'ampliació dels cribratges de càncer per falta de pressupostos i professionals
- Hi haurà demanda civil El malson d’un propietari de Barcelona: «El meu inquilí ha aixecat parets i lloga habitacions per dies a turistes»
- Apunt Vinícius sí que és un problema
- Informes mèdics L'Audiència Nacional valorarà l'estat de salut de Jordi Pujol de cara al judici que arrenca el 24 de novembre
- PATRIMONI La Sagrada Família ja és l’església més alta del món
- La rutina d’exercicis de la Rosalía amb la qual s’atreveix fins i tot amb l’òpera: “Tots els espectacles exigeixen que estigui en plena forma”
- Un empresari espanyol resident a la Xina revela com veuen l’okupació a Àsia: «No els entra al cap, pensen que m’ho invento»
- Cine y salud mental Marta Lopera, investigadora de la UOC: “El buen terror no explota la locura, la convierte en experiencia humana”
- AL BERNABÉU Xabi Alonso confirma que no va parlar a soles amb Vinícius
- BÀSQUET | EUROLLIGA Clyburn completa l’obra d’art de Shengelia a Belgrad
