¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?

El futbol (d’alta competició) és el gran espectacle modern, i només la música (de l’star-system) s’aproxima avui dia al seu nivell de convocatòria i les seves emocions a l’engròs. D’aixòJordi Herreruela, director del Cruïlla, en l’entrevista en aquest diari, quan diu que els concerts són “el nou futbol”, perquè ara ja interpel·len el gran públic i han actualitzat “els seus valors”, propagant una vibració benèfica que no sempre es veu en el terreny de joc (la ‘performance’ de Rüdiger, l’altra nit, vindria a donar-li la raó). 

Però no sé si està tan clar que per aquest motiu el macroconcert pugui superar el match d’alt voltatge. Tots dos es regeixen per lleis diferents. En la música hi pot haver aquelarre, però sense víctimes. Profunditat cultural al marge (que dependrà de cada artista), es tracta d’escenificar una celebració col·lectiva, un vincle emotiu, que pots exhibir després a les xarxes per remarcar la teva filiació, però sense buscar el cos a cos amb els discrepants. 

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

En la raó de ser del futbol hi ha la dualitat, el xoc d’identitats i aquestes ganes tribals d’aixafar el teu rival. Hi ha poesia i amor en el joc, però també guerra i odi, tot i que pugui ser incorrecte assenyalar-lo. És la metàfora del conflicte, amb un vencedor i un vençut (i no em vinguin amb la cursileria que no importa guanyar o perdre, sinó jugar i compartir, com se sent dir de vegades). I mai pots saber què passarà, fins i tot havent-hi un clar favorit. En el concert d’estadis, tret d’excepcions (un Springsteen), el guió sol ser el mateix, nit rere nit, i pots fer-te una idea del que t’espera acudint a la web setlist.fm. És una altra cosa: més aviat es tracta de constatar en persona allò tan màgic que molta gent ha experimentat abans.

Els concerts són el que ens agradaria que fos el món: un lloc de concòrdia, de destil·lació emocional, curatiu fins i tot. El futbol viu més aliè a la pauta moral i extreu bellesa del conflicte a sang i foc. Instagram davant X. I hi pot haver espai, i disposició, per a les dues coses, mentre reflexionem sobre el que voldríem ser i el que som, per a bé i per a mal.