Música per a després de l’apocalipsi

En temps de musicals atípics, del narcomusical Emilia Pérez a les segones tribulacions cinematogràfiques del Joker a ritme del song book nord-americà, passant per Polvo serán i la seva manera gens previsible d’encarar la decisió d’algú a una mort digna, apareix aquest relat distòpic ambientat en un búnquer en el qual els personatges canten les seves pors i poques esperances. Sorprèn l’estil venint de Joshua Oppenheimer, un director que s’havia fet fort en el terreny del documental no exempt de polèmica amb The act of killing.

Del cruel artifici dels antics mercenaris de la dictadura del general Suharto a Indonèsia reproduint davant la càmera els seus crims passem, amb The end, a la representació d’uns personatges de ficció que s’expressen cantant quan la resta del món ha naufragat. Tilda Swinton, Michael Shannon i George MacKay interpreten una família que sobreviu en un luxós refugi en una mina de sal. El fill no sap res del que va ser i és el món exterior. Qualsevol cosa pot contaminar una innocència antinatura. Dilema rere dilema, cançó rere cançó, el film explora la urgència d’un món devastat on els rols familiars i de classe continuen sent els de sempre. Res ha canviat després de l’hecatombe.

Notícies relacionades

Entre drama migratori i ‘thriller’ frenètic

Misteri i llenguatge

‘The end’

Joshua Oppenheimer (Estrena: 25/4/2025)