Una diada amb només 25.000 roses catalanes

Tot just una de cada 350 roses que es venguin aquest Sant Jordi hauran sigut cultivades a Catalunya. La resta, fins als set milions de flors que es calcula que es regalaran avui, arribaran del sud d’Espanya i, majoritàriament, de països de Llatinoamèrica, com Colòmbia o l’Equador, o fins i tot de Kenya. Les roses catalanes –del Maresme, per ser exactes–, seran les aproximadament 25.000 flors que espera recollir per a aquest dia l’agricultor Joaquim Pons, que es dedica a aquest cultiu des de fa dècades a Santa Susanna.

Ha decidit que anirà abandonant l’activitat a mesura que els rosers deixin de ser productius. L’any passat, quan ja era l’únic productor català de roses de Sant Jordi, va anunciar que es retirava. El 2023, la seva producció va ser de 50.000 flors. Aquest any confia arribar almenys a la meitat.

El cas de Joaquim Pons il·lustra perfectament l’ocàs d’un sector, el de la flor tallada del Maresme, que, malgrat la bona salut de tradicions com la de Sant Jordi, no ha pogut resistir la dura competència estrangera, ni l’encariment dels costos de producció, ni la pressió urbanística, ni la falta de relleu generacional, ni el cada vegada més evident canvi climàtic.

Nostàlgia

"Ell, juntament amb una vintena més de pagesos de la zona, són els últims d’un negoci que va ser molt pròsper, amb cooperatives com la de Vilassar que van arribar a tenir associats a 500 cultivadors", recorda amb nostàlgia Genís Vinyals, agricultor a Cabrera de Mar. "Aquella gent va fer que les flors, i en particular els clavells, que van produir massivament i que exportaven a tot el món, es convertissin en tot un emblema d’aquesta comarca", destaca Vinyals, també responsable sectorial al sindicat Unió de Pagesos.

"Ara, tal com estan les coses, sobretot quant a costos, ningú està per la feina de plantar nous rosers i muntar hivernacles", indica l’agricultor, que explica que un altre dels problemes de la flor és que requereix moltes hores de treball i una mà d’obra especialitzada que no sempre és fàcil de trobar. Per això, des de fa ja uns anys, el sector s’ha reinventat i s’ha reorientat cap a la planta ornamental, "que ha trobat molt bona sortida".

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Així, qui aquest Sant Jordi vulguin regalar roses catalanes sempre tindran l’opció d’adquirir un test amb un petit roser, "que a més és més durador, perquè la flor aguanta més dies sense assecar-se i la planta li donarà roses durant més temps", destaca.

Cultivar plantes ornamentals, que al Maresme inclou sobretot geranis i plantes aromàtiques, "té un cost una mica més baix". I com el seu transport és més car que el de la flor tallada, "la competència estrangera és menor", afegeix el productor de Cabrera.