Després de l’agressió

Ángela Cervantes encarna una jove que treballa en un teatre i aspira a protagonitzar una obra gran, com Medea. Això se’ns explica en un temps passat, en la seva relació amb l’actriu que interpreta Ana Torrent. El temps present és més dolorós. Després d’unes hores de desfasament en una disco durant la nit de Cap d’Any, l’Alex, la protagonista, és violada en una festa a casa d’uns amics. La directora, Gemma Blasco, mostra la seva reacció davant una situació que la desborda –no pot reconèixer l’agressor– i no sap com encarar. De moment, el silenci. La mirada es desdobla en el personatge del seu germà (Àlex Monner), tipus entre curiós i tòxic que s’obsessiona amb la identitat del violador. La pel·lícula és més interessant i aconseguida en l’exploració de les reaccions de la protagonista que en aquest procés paroxístic que tenalla el germà.

Film valent en la seva manera d’encarar el tema. Callar no per convicció, sinó perquè és molt difícil assumir el que ha passat. ¿Com continuar endavant? Precisament la marxa enrere en el temps, per mostrar una Alex fascinada per la interpretació –la seqüència a la sala d’attrezzo i vestuari amb Ana Torrent i ella és excel·lent–, dibuixa amb precisió al personatge i les contraccions en què se submergeix.

Temes:

Cine Àlex Monner

Inicia sessió 0 Comentaris