TV3 retrata un assassí en sèrie a la Barcelona de la covid

El març del 2020, el primer mes en què la pandèmia del coronavirus va obligar milions de ciutadans a confinar-se a casa, un assassí en sèrie va començar a matar a Barcelona. Les seves víctimes eren precisament les úniques persones que no tenien una llar on refugiar-se: els sensesostre. Aquesta història real inspira El mal invisible, la nova sèrie de 3Cat, un thriller protagonitzat per David Verdaguer i Ángela Cervantes que ens transporta a una capital catalana fantasmagòrica i buida on sotja un monstre de carn i ossos (i no només un enemic invisible com la covid). TV3 l’estrena avui (22.05 hores), així com en la seva plataforma.

La trama pivota al voltant de la investigació del cas per part dels Mossos d’Esquadra, representats per una parella d’agents que han de fer front als seus propis problemes personals. D’una banda està Marga Muñoz (Cervantes), "una tia ambiciosa abocada a la feina d’una manera no gaire sana", comenta l’actriu.

"Li agradaria arribar a inspectora, però alguna cosa del seu passat li complica l’ascens. A més, és en un món molt d’homes, en el qual sempre ha hagut de fer-se valer una mica més per guanyar-se un lloc a la comissaria", afegeix la intèrpret que es va emportar sengles premis Gaudí per La Maternal i Xavales.

Al seu costat hi ha el sergent Quique Molina (Verdaguer), "un bon policia, però molt més directe, tossut, de vegades prepotent, molt més irascible...", enumera el doble guanyador del Goya per Saben aquell i Estiu 1993. "En el passat havia tingut problemes amb l’alcohol i ara està en un moment complicat perquè s’està separant de la seva dona", tot i que la pandèmia els obliga a continuar convivint.

75% d’escenes nocturnes

"No crec que sigui una mala persona, però és un home molt impulsiu i autodestructiu", afegeix l’actor, que destaca l’oportunitat que li dona aquesta sèrie de sortir del personatge del "tipus sensible" que té tan per la mà. "Ho passo malament enfadant-me en la ficció. Però m’agrada que em portin a llocs en els quals no em sento tan còmode interpretant", confessa.

Ni Verdaguer ni Cervantes coneixien el cas real en què s’inspira aquesta sèrie plena d’escenes nocturnes (al voltant del 75% del metratge), que mostra "un món que poques vegades surt en la ficció com el de les persones sensesostre", recalca Lluís Arcarazo, el seu creador i coguionista junt amb María Jaén i Guillermo Cisneros. Per això, van rebre l’assessorament de la Fundació Arrels i d’algunes persones sense llar. "Intentem explicar com són i que nosaltres també podríem ser un d’ells", incideix Arcarazo.

"Ara que estem en un moment en el qual el true crime està vivint un moment tan dolç, la nostra sèrie és un true crime en tota regla, tot i que també tingui trames ficcionades", destaca Marta Pahissa, directora dels vuit episodis de al voltant de 50 minuts que componen aquesta producció del més "fosca" de The Mediapro Studio en col·laboració amb 3Cat. Fosca perquè, per exemple, l’assassí aprofita els moments de son de les seves víctimes per obrir-los el cap amb una barra de ferro.

Notícies relacionades

La gran sèrie sobre el futbol americà i la vida

El mirall on s’hauria de mirar el ‘true crime’

"En aquest sentit és un thriller sense complexos, però està molt més basat en la psicologia de les persones que investiguen el cas que en la psicologia del mateix assassí. No ens basem en el patiment de les víctimes, sinó que veurem com van trobar el culpable", remarca la també directora de títols com Rapa, Smiley i Ser o no ser.

Veure un altre cop la Barcelona buida, silenciosa i sense turistes de la pandèmia serveix a més per introduir un altre dels temes essencials de la sèrie, tal com avança el seu creador: "¿La maldat també es pot contagiar com si fos una malaltia o un virus?".