Elena Martín Gimeno: "El sistema de quotes està funcionant"

Per a mi és com una visita anual. Gairebé cada any vinc a Màlaga i aquests dies m’he sentit com a casa, passejant per aquí, fent reunions com sempre. Avui començo a ser conscient que rebo el premi aquesta nit i em fa moltíssima il·lusió. És un lloc molt especial, on han passat coses molt boniques per a mi. La primera vegada que vaig venir al festival va ser amb Júlia Ist i aquí va començar el recorregut de la pel·lícula. Després vam tornar amb Suc de síndria [curtmetratge d’Irene Moray], un projecte molt important per a la meva carrera i amb el qual vaig guanyar el premi a millor actriu. Així que aquí estic molt contenta.

Júlia Ist va ser el seu primer gran projecte com a actriu i directora. Li va donar bastant, però ¿li va treure alguna cosa també?

Si alguna cosa em va treure va ser la innocència respecte a la indústria. Hi ha qüestions molt jeràrquiques i, de vegades, som molt classistes en aquesta indústria. Va ser un aprenentatge que em va treure una mica la bena dels ulls sobre com funcionen les coses. Però, a part d’una mica d’estrès i de falta de temps en la meva vida, realment no tinc queixes. Va ser un luxe fer la primera pel·lícula amb amigues i amics, a la nostra manera. Vam aprendre a fer cine fent-lo, inventant les nostres pròpies normes. El més meravellós va ser que, al cap i a la fi, la pel·lícula va trobar el seu espai en la indústria.

Aquest any, 13 de les 22 pel·lícules que opten a la Bisnaga d’Or estan dirigides per dones. ¿Com veu aquest canvi en la indústria? ¿Creu que el cine està avançant cap a una perspectiva més feminista o considera que és una tendència temporal?

Cap indústria és feminista, almenys no encara. No obstant, el sistema de quotes està funcionant i permetent que moltes veus noves entrin en joc, cosa que ha generat històries amb un interès genuí. S’ha demostrat que era una bona idea. Molta gent pensava que això resultaria en una cinematografia més mediocre, però al contrari: estem guanyant festivals internacionals i hem aconseguit un respecte profund per part d’altres països cap al cine espanyol. Els números d’aquest festival són una gran notícia, però els grans pressupostos continuen estant en mans dels directors. Encara no hem arribat a una paritat real, queda molt per fer.

¿Quins han sigut i són els seus referents en el cine?

Els meus referents són variats i canvien depenent del projecte en el qual estigui treballant. Per exemple, els que vaig tenir per a Júlia Ist no van ser els mateixos que per a Creatura, ni els mateixos que m’estan influint en el que escric ara. Actualment, estic llegint molt Miranda July, recuperant les seves pel·lícules, veient cine de Julia Ducournau, i també explorant el terror japonès, que m’interessa moltíssim.

Notícies relacionades

La festa de Sant Jordi d’‘abril’ d’EL PERIÓDICO brinda en honor a les dues ‘superagents’ Carmen Balcells i Antonia Kerrigan

Deu llibres que acaben de ser (o seran aviat) sèrie: recomanacions per a Sant Jordi

¿Es llançaria a fer cine gore?

Sí, amb molt de gust. M’encantaria. Consumeixo molt cine de terror.