Podridura sistèmica

A la societat índia hi ha dos tipus de persones intocables, assegura algú en un moment de Secretos de un crimen. "Les que ningú vol tocar i les que ningú pot tocar". I l’ordre social, afegeix, es basa tant a protegir a aquestes últimes com a denegar als pobres l’accés a la justícia. Les seves paraules resumeixen a la perfecció l’eix temàtic de la primera ficció de la directora Sandhya Suri, una reflexió sòbria però rotunda sobre els terribles mecanismes de l’estructura de castes, la força policial i la corrupció imperants en un petit poble d’aquell país. Aquesta és una pel·lícula que ens atrapa en un embolic de compromisos ètics, violència classista i misogínia institucionalitzada. No hi ha herois; la podridura esquitxa fins i tot el seu personatge titular, una policia novella que mira de trobar el culpable de la violació i l’assassinat d’una adolescent pertanyent a l’estrat social més baix.

Mentre endinsa el relat en el territori del thriller, Suri exhibeix una gran habilitat tant a manejar el ritme narratiu com a l’hora de generar tensió, i recorre a la seva experiència en l’àmbit del documental per encaixar la intriga de manera natural en la realitat sociopolítica índia. Els girs i revelacions que la trama proposa de cap manera resulten sorprenents, i d’això es tracta. L’objectiu de la directora és traçar el camí inevitable i inexorable a què una persona decent es veu empesa fins a convertir-se en engranatge d’una maquinària de brutalitat, tortura i deshumanització simplement per garantir la seva pròpia supervivència dins d’un sistema que suposadament garanteix la llei i la veritat, però que a la pràctica les corroeix i anul·la. En aquest sentit, la seva pel·lícula és extraordinàriament eficaç.

Notícies relacionades

La gran sèrie sobre el futbol americà i la vida

El mirall on s’hauria de mirar el ‘true crime’

‘Secretos de un crimen’

Sandhya Suri (Estrena: 14/3/2025)