El MNAC rep 34 0bres de l’artista gitano Helios Gómez

No n’hi va haver tants com Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), per no dir que va ser únic: gitano i gitanista, artista d’avantguarda molt connectat amb els seus homòlegs centreeuropeus i russos, poeta, flamenc, activista comunista, primer, i anarcosindicalista, després, soldat de la República en la Guerra Civil, pres polític en repetides ocasions...

Gairebé set dècades després de la seva mort, el 2025 sembla cridat a ser l’any del seu rescat definitiu a Barcelona. Al recent anunci que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya iniciava els treballs de recuperació de la denominada Capella gitana, que Hèlios va pintar a la presó Model durant el seu captiveri entre 1945 i 1954, s’hi va sumar ahir que Gabriel, fill de l’artista, ha donat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) sis olis, 27 dibuixos i un llibre procedents de la col·lecció personal del difunt. Així mateix, el MNAC ha adquirit tres pintures propietat de Gabriel que fins ara tenia en dipòsit: Evacuació, Agroandalús i Dolor aerotransportat (paracaigudes amb ull).

La donació recorre diversos registres i moments creatius de l’artista, amb peces des dels anys 20 fins a poc abans de la seva mort. Els quatre dibuixos a tinta xinesa pertanyents a la sèrie Horrors de la guerra (1937 i 1938), titulats Bombardeig d’una escola a Barcelona, Refugi antibombardeig aeri en una estació de metro de Barcelona, Bombardeig de la carretera Màlaga-Almeria i Evacuació, són poderoses representacions expressionistes dels efectes de la Guerra Civil en la població.

Evacuació és l’equivalent a tinta de la pintura homònima, una de les tres comprades pel MNAC, en la qual les persones que abandonen una localitat fumejant tenen trets gitanos. També passa amb els personatges dels frescos de Capella Gitana, a la cel·la número u del primer pis de la quarta galeria de la Model. L’oratori va ser cobert amb pintura el 1998, amb Núria de Gispert com a consellera de Justícia.

Pepe Serra, director del MNAC, va celebrar en la presentació de la donació que des de fa un any es va produint un increment de les entregues a la institució. I va remarcar el calibre de la feta per Gabriel, que "canvia la col·lecció" del centre, en especial la dedicada a art de la Guerra Civil i la dictadura. Gabriel va remarcar que el seu progenitor "pintava i representava el poble", un personatge de la història que sol quedar "ocult".

Visions oníriques

Notícies relacionades

El pop britànic es llança en suport de Palestina des dels escenaris

‘Homo Argentum’, la pel·lícula que Milei aplaudeix

Les sis pintures del conjunt donat van ser fetes en un breu període de llibertat durant la seva condemna de 1945 a 1954 i en el poc temps de vida que li va quedar després de la seva excarceració. Es tracta d’obres que ofereixen visions oníriques que es poden interpretar en clau personal; per exemple, el pres de Desesperació és de nou gitano. El MNAC considera especialment rellevant Transfixió, obra de llenguatge surrealista.

Gabriel va crear l’Associació Cultural Helios Gómez per investigar i divulgar l’obra del seu pare, que amb prou feines va conèixer, així com per exigir la rehabilitació de la Capella Gitana, víctima d’un acte de vandalisme institucional. Va remar molt temps en solitari. L’exposició Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda, comissariada per Pedro G. Romero a La Virreina Centre de la Imatge el 2020, va ser el primer senyal que Helios començava a sortir de l’oblit a la ciutat on va desenvolupar el gruix de la seva activitat artística i revolucionari. L’artista barceloní Conse Andechaga va pintar el 2022 un gran mural dedicat a Helios a Berlín, on aquest va publicar el 1930 la carpeta de dibuixos Dies d’ira.