Vinils sense el vinil dins per salvar el planeta

Després del titular que deia que «la meitat dels compradors de vinil no tenen tocadiscs», arriba ara el següent i inevitable pas, que ens parla de quedar-te amb la portada i prescindir de l’interior, que al cap i a la fi escoltaràs via ‘streaming’. Pagant una mica menys, sí. Al final, el principal segment del vinil no s’ajusta a cap gènere musical, sinó a una actitud: són els fans, en el sentit més fidel, compromès i hormonal (i no tant els melòmans madurs), els que més discos físics compren.

Notícies relacionades

‘La casa del diablo’ i els assassinats satànics

A favor i en contra de deixar Eurovisió

Seguidors de la icona pop que adquireixen l’objecte, sobretot, per «tocar-lo i ampliar la connexió amb la seva música», diu l’informe. Factor tàctil, sí, i sentir-te part d’una causa que t’emociona. Les distàncies entre edats són palmàries: «compartir i mostrar els teus gustos i la teva condició de fan» és «molt important» per al «87% dels més joves (18-24 anys)». La majoria ha comprat diverses còpies amb portades diferents dels àlbums de Taylor Swift. Una política de l’artista: ‘Midnights’ es va llançar amb quatre tapes diferents, cadascuna amb uns números impresos, de l’1 al 12, de manera que, ajuntant-les, es forma l’esfera d’un rellotge. De ‘The tortured poets department’ n’hi ha vuit dissenys. ¡Els autènticament torturats són els fans!

En aquesta disposició a adquirir l’LP sense vinil hi ha una clau mediambiental: al 89% dels fans els preocupa el canvi climàtic. Encara que, ah, no els preocupa prou per, ja posats, prescindir per complet de l’objecte, cosa que donaria alleujament als boscos nord-americans i finlandesos, proveïdors de paper i cartró. El fetitxe mana, i la qualitat del so importa poc: només és «molt important» per al 33% dels més joves (enfront del 75% dels adults). ¿Cap a on anem, llavors? Potser aquests fans algun dia hauran de respondre a la pregunta dels seus estranyats fills: «Mare, ¿per què el quadre d’aquesta Taylor Swift penjat a la sala d’estar té una ranura que l’obres i que no conté res?».