Franz Ferdinand es burla dels seus enterradors

Concierto de Franz Ferdinand en Razzmatazz /
Un àlbum recent, The human fear, una mica més vivaç que els tres anteriors, és suficient perquè Franz Ferdinand mantingui la tensió entre els seus seguidors. Que no decauen: ple a Razzmatazz, ahir, en un concert en què els escocesos ens van recordar que en directe continuen sent un artefacte afilat, amb dansa, foscor i un bon grapat de tornades per a l’avui en dia gairebé indispensable secció d’himnes.
Un Franz Ferdinand que conserva la seva urgència, tot i que de la formació original ja només queden el seu cantant, Alex Kapranos, i el baixista Bob Hardy. Dues dècades després de l’estrany revival punk-funk que els va veure néixer, alguna cosa d’allò queda en el seu material actual, i allà va estar aquella trotadora obertura amb Night or day. Però The human fear va reservar altres tonalitats i es va balancejar entre els ecos pop amb brisa beatle de Bar lonely i aquest ansiós i postpunk The doctor amb aquest relat en què entreveiem Kapranos delirant a la seva llitera hospitalària.
Notícies relacionadesHi va haver més novetats substancioses: la dinàmica somnàmbula d’Everydaydreamer, el toc cabareter-burlesc de Build it up, l’excèntrica complexió folk, amb Kapranos puntejant el bouzouki (aquests ancestres grecs), perceptible a Black eyelashes. Ampli repàs del nou àlbum i oportunes falques del repertori pretèrit, més d’abans-d’ahir que d’ahir: la serra guitarrera de The dark of the matinée, el pols dance de No you girls, la tèrbola i sufocant Hooked (amb Master Peace, teloner de la nit, com a convidat). Per escoltar sengles sondes explosives, Do you want to i Take me out, no es va haver d’esperar al bis, sinó que van sonar a mig camí, donant a entendre que no volen donar-los una importància excessiva.
Perquè és cert que Franz Ferdinand no és un grup reductible a dos hits, que hi ha tota una obra amb els seus plecs i girs. Outsiders va sonar dominadora amb els seus vestigis de Bowie (versió berlinesa), i una carta recent més, Audacious es va elevar al final amb la seva tornada neoclàssica (també, sí, amb ressonàncies de Bowie, aquí del període 1972-1973). Moment de clímax, a punt perquè la banda ens amenacés amb la tonada guerrera de This town i allò d’"aquest incendi està fora de control,/ cremarem aquesta ciutat, cremarem aquesta ciutat". No van arribar a tant, però l’actuació va donar a entendre que no s’ha d’enterrar Franz Ferdinand, tot i que de vegades hàgim estat temptats de fer-ho.
- Viral Paga 1.360 euros per aparcar dos mesos a La Maquinista de Barcelona: "Costa més que el cotxe"
- L’agost del 2020 La Fiscalia demana presó per a una dona per «no vigilar» un nen que va morir ofegat a la platja de Badalona
- Enquesta El 32% dels catalans està a favor de la independència i el 27% en contra, segons el CEO
- Alerta en estrangeria pel frau amb el registre de parelles de fet
- Catalunya provarà a partir de l’abril en 26 CAPs el model d’atenció en 48 hores