Microòperes que esgoten localitats

U n nou projecte destinat a incentivar la creació lírica contemporània ha aconseguit unir tres institucions culturals de la ciutat: el Centre de Cultura Contemporània (CCCB), el Museu d’Art Contemporani (Macba) i el Liceu. Es tracta de Microòperes d’avui, iniciativa que se suma a la ja consolidada Òh!pera! i que aquest curs el Gran Teatre oferirà el pròxim juliol.

Microòperes d’avui aborda una mirada més àmplia unint artistes de diverses disciplines que qüestionen l’espectacle operístic des de perspectives actuals. Com que parteix d’un tot, el públic es passejava per les tres entitats ubicades al Raval barceloní on es representava cada un dels tres actes de la proposta. Però en realitat es tractava de creacions independents sense nexes comuns quant a intèrprets o creadors, tot i que sí en l’allunyament de la dramatúrgia convencional pròpia del teatre i també en la temàtica, ja que en totes és subjacent la relació entre home i naturalesa. Amb accent en l’ús de recursos visuals que s’uneixen als propis del teatre, aquestes obres en miniatura habiten els límits del gènere i cada una brinda protagonisme al treball d’un artista plàstic.

Homenatge

La ruta va començar al CCCB amb El cel no es guardarà el secret, una posada en escena de l’artista Sílvia Delagneau amb música de la compositora Clara Aguilar i llibret de Pol Guasch. Els tres han treballat junts en el procés creatiu confluint en un viatge per la història de la bellesa performance que s’escapa de l’àmbit teatral, però al qual mira de cara i hi rendeix homenatge. Es tracta d’una atractiva instal·lació –amb música gravada i sense actors ni veus líriques– amb interpretacions en off d’Anna Andreu i Pere Jou, il·luminació d’Andreu Fàbregas i disseny de so de Carles Bernal.

Notícies relacionades

Barcelona despunta com a pol europeu de la biotecnologia

Lily Allen publica el disc de ruptura definitiu

Més tard, la capella del Convent dels Àngels del Macba va acollir Aura, amb llibret del poeta Gabriel Ventura, partitura de Marina Herlop i una posada en escena esteticista de l’artista visual Rosa Tharrats. La peça, que estaria situada entre l’òpera i el musical, proposa un nus argumental dramàtic (situant l’acció al segle XIII) i va comptar amb les interpretacions de les veus blanques i inintel·ligibles de la mateixa compositora junt amb Clara Enrich Genestar i Clàudia Balletbó, acompanyades de l’eficaç Cor de cambra ARSinNOVA, més música gravada d’arpa, flauta i contrabaix. Dirigida per Maria Mauri, Aura es val de projeccions, llums i cor per crear ambient i evita la intervenció electrònica de les veus, tot i que s’amplifiquen, com en tot musical. L’obra presenta un homenatge al poder de l’aigua per a la vida humana i per a la naturalesa.

El periple acabava al foyer del Liceu amb Desherataràs la terra, amb llibret de Míriam Cano, una complexa partitura de Fabià Santcovsky, direcció d’escena de Carla Tovias i la col·laboració de l’artista plàstic Carlos Bunga, responsable d’un fantàstic disseny de l’espai. Abstracta, simbòlica i amb ambició poètica, va comptar amb la soprano Èlia Casanova i la ballarina Montse Colomé, totes dues acompanyades d’un quartet de cordes i electrònica, amb gran presència de veus distorsionades. Tot en la recerca (aconseguida) d’atmosferes i textures amb sentiments entrecreuats.