Propaganda vestida de neutralitat

Escena de Septiembre 5. / IMDb

E s difícil no considerar Septiembre 5 com un exercici de propaganda proisraeliana malgrat que el seu guió va ser escrit abans de l’inici del genocidi a Gaza. La pel·lícula contempla l’equip televisiu que va cobrir l’atemptat palestí dels JJOO de Múnic 72 i que va acabar amb la mort de vuit israelians; és la mateixa tragèdia que Steven Spielberg va explorar a Múnic (2005), però aquesta reflexionava sobre com la violència va corrompre l’ànima dels dos bàndols i aquí Tim Fehlbaum es mostra gairebé desesperat per fingir neutralitat periodística, com si fos possible.

Septiembre 5 ens submergeix dins d’una sala plena de professionals que s’adapten constantment a noves dades i prenen decisions ràpides per informar en temps real d’un fet històric, i mentrestant afirma que aquella cobertura va difuminar la frontera entre periodisme i espectacle, i va significar el final de l’ètica i els ideals en la professió. El problema és que per a això retrata els palestins com a terroristes monstruosos i els israelians com a víctimes passives sense explicar causes ni aportar context, i això suposa no només que adopta les pràctiques narratives que critica, sinó també que s’entrega a la tasca de justificar i legitimar la brutalitat israeliana.

Temes:

Gaza Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris