Propaganda vestida de neutralitat
Escena de Septiembre 5. /
E s difícil no considerar Septiembre 5 com un exercici de propaganda proisraeliana malgrat que el seu guió va ser escrit abans de l’inici del genocidi a Gaza. La pel·lícula contempla l’equip televisiu que va cobrir l’atemptat palestí dels JJOO de Múnic 72 i que va acabar amb la mort de vuit israelians; és la mateixa tragèdia que Steven Spielberg va explorar a Múnic (2005), però aquesta reflexionava sobre com la violència va corrompre l’ànima dels dos bàndols i aquí Tim Fehlbaum es mostra gairebé desesperat per fingir neutralitat periodística, com si fos possible.
Septiembre 5 ens submergeix dins d’una sala plena de professionals que s’adapten constantment a noves dades i prenen decisions ràpides per informar en temps real d’un fet històric, i mentrestant afirma que aquella cobertura va difuminar la frontera entre periodisme i espectacle, i va significar el final de l’ètica i els ideals en la professió. El problema és que per a això retrata els palestins com a terroristes monstruosos i els israelians com a víctimes passives sense explicar causes ni aportar context, i això suposa no només que adopta les pràctiques narratives que critica, sinó també que s’entrega a la tasca de justificar i legitimar la brutalitat israeliana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La majoria de víctimes tenen més de 60 anys Gairebé el 30% dels feminicidis a Catalunya són matricidis: creix la violència dels fills cap a les seves mares
- VISITA DE LA GRAN CITA CICLISTA El Tour passarà per 62 municipis i recorrerà 397 quilòmetres a Catalunya
- Nou noms La nova empresa mixta de Rodalies tindrà l’exsecretari d’Infraestructures d’ERC en el consell d’administració
- Enquesta a docents no universitaris de tot Espanya El 83% dels professors asseguren que el clima a les aules és conflictiu: «Només aspiro a sobreviure fins a la jubilació»
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: El mirall d'una generació