Elon Musk i l’estètica nazi

"Quan Elon tenia 5 anys, donava cops de puny [al seu pare] a la part posterior dels genolls per intentar que parés. Va ser un alleujament que [el meu marit] deixés de pegar-me quan els nostres fills encara eren petits, perquè, d’aquesta manera, potser oblidarien aquells episodis tan terribles. A partir de llavors, només havia d’aguantar el seu maltractament verbal".

Fa uns anys, Roca Editorial em va enviar un exemplar de la biografia de Kamala Harris. A la caixa vaig trobar un altre llibre sobre una model sènior i del qual la meva mare es va apropiar ràpidament. Uns dies després, a causa de la insistència i l’entusiasme de la meva mare amb la dura història de superació d’aquella dona, vaig reparar que es tractava de la mare d’Elon Musk. La cita amb la qual començo l’article és un petit extracte de la biografia de Maye Musk, en la qual narra la brutal vida de tortura física i psicològica que va rebre per part del pare dels seus fills, del pare d’Elon Musk. "Em va amenaçar de destrossar-me la cara amb un ganivet i de disparar-li als nens als genolls si m’atrevia a divorciar-me d’ell [...]. Estava terroritzada. Per això no em vaig separar d’ell, perquè estava morta de por".

Una part important de la psicoanàlisi defensa que la infància que visquem marcarà com serem d’adults. El meu interès per estudiar les biografies de líders dictatorials i autoritaris m’ha portat a la mateixa conclusió. Si pateixes una infància de violència i maltractament, o en surts molt bé (t’escapes del malson i demostres que ets diferent) o en surts molt, molt malament (reprodueixes l’esquema viscut i fins i tot el superes). I no hi ha terme mitjà. Almenys si ens referim als que acaben, a més, arribant a un gran poder social (ego) sense haver resolt la seva falta de poder personal (autoestima).

El braç aixecat d’Elon Musk, dilluns en la investidura de Donald Trump, s’ha comentat del dret i del revés. Per molts està clar que va reproduir la salutació nazi i per d’altres només va ser un gest o matusser o fins i tot d’amor cap al públic (perquè abans s’havia tocat el cor). La salutació, per cert, la va repetir dues vegades seguides (es va girar després per reproduir-la davant els assistents que tenia d’esquena). Per evitar errors, en comunicació no verbal els gestos no s’analitzen per separat, sempre s’observen en conjunt. Per això, a més enllà del braç estès i de la mà al pit, és interessant fixar-se en com va serrar la mandíbula, es va mossegar el llavi inferior, les comissures de la boca es van dibuixar cap a baix i els ulls es van empetitir (odi i ràbia). "L’atac de ‘tothom és Hitler’ està molt trillat", es va defensar Musk.

No és la primera vegada que es parla de l’exaltació estètica nazi per part de l’home més ric del món. Pocs dies abans de les eleccions als EUA ja va ser polèmica l’elecció del Madison Square Garden com a escenari per al míting de Trump a Nova York. Els crítics es van afanyar a assenyalar els paral·lelismes històrics amb el gran esdeveniment massiu nazi que es va organitzar allà el 1939, set mesos abans que Hitler envaís Polònia.

Notícies relacionades

Les millors sèries d’aquest any: coses que els Emmy 2025 no haurien d’oblidar 

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Per a l’ocasió, Musk va assistir a l’esdeveniment de Manhattan vestint completament de negre i autodescrivint-se com el "MAGA fosc i gòtic". La famosa gorra vermella pro Trump també era negra i havia modificat la tipografia habitual del lema Make America Great Again. Musk va escollir la font Fraktur, popularitzada durant els primers anys del règim nazi i prohibida quan van sospitar que podria ser d’origen hebreu...

I potser, tant de bo, només es tracta d’un geni provocador amb molt poc gust i nul·la sensibilitat històrica. Però ,coneixent la terrible infància que va patir (igual que Trump, Milei i tantíssims altres discapacitats emocionals que ens lideren), aquell gest no va ser un simple espasme.