Arià Paco conquereix el Llibres Anagrama amb ‘Teoria del joc’

Teoria del joc, anuncia el jurat, "es llegeix també com una educació sentimental al segle XXI, on els protagonistes viuen dins del triangle que fan el desig, el sexe i l’amor". ¿També? Aquesta novel·la explora les fronteres de les noves masculinitats, mentre qüestiona el seu impacte en l’era dels ‘sentinelles del consentiment i la prudència’", sentencia Jordi Puntí sobre l’obra amb la qual Arià Paco (Igualada, 1993), doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona i autor de les novel·les Mentir a les mosques (2020) i Covarda, vella, tan salvatge (2022), s’ha emportat aquest dilluns el 10è premi Llibres Anagrama.

Número rodó (o no tant, ja que la setena edició va quedar deserta) i una novel·la guanyadora que sembla el complement perfecte de Com el so d’un batec en un micròfon, títol sobre les contradiccions del desig amb què Clara Queraltó va pujar al podi l’any passat.

Perquè Teoria del joc, escollida per unanimitat per un jurat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé, "obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, la seducció i el sexe d’uns homes que no són exactament altres però ja no són els mateixos". Amor, desig i sexe a l’era de les noves masculinitats i les "virilitats tòxiques". "El veiem follant, i molt, però també intentant detectar els seus tics masclistes i enfrontant-se a aquesta idea de l’home desconstruït que no acaba d’encaixar amb els seus desitjos al llit", resumeix Imma Monsó sobre el protagonista de Teoria del joc.

Culpa i desconstrucció

A la novel·la, que arribarà a les llibreries a finals de març, Arià Paco descabdella la història de l’Ernest, un jove que intenta narrar el seu desig però que és incapaç de fer-ho "sense embrancar-se en l’autojustificació". Per resoldre el greuge, convoca un narrador que es farà càrrec de la seva història i resumirà dues dècades d’educació sentimental i sexual; del despertar carnal a Tinder; de la pornografia a l’amor a tres bandes.

Al menú, xarxes socials, poliamor, vulnerabilitat i contradiccions. "Feia temps que anava a la llibreria buscant algú que escrigués això. Quan hi ha un canvi de valors, és un espai per a la literatura, i m’estava faltant aquesta novel·la heterosexual sobre el desig masculí que s’interrogui també sobre el feminisme", explica l’autor.

"La culpa és el gran eix de la novel·la. Una culpa masculina, relacionada amb el sexe, que contrasta amb la llibertat que es prenia la generació anterior, la meva, en l’amor i en el sexe", afegeix Monsó, per a qui l’Ernest "ens revela com s’inicia en el sexe i en l’amor immers en qüestionaments crítics que els relats pioners sobre la desconstrucció de la masculinitat tot just s’han atrevit a afrontar".

Notícies relacionades

Les bombes d’amor que continuen fluint

FiraTàrrega exorcitza els fantasmes del carrer i es reinventa

"Una de les coses que més em van fer voler escriure va ser anar en contra d’un discurs simplista, d’etiquetes. La meva escriptura és ètica en el sentit dels antics, potser és una novel·la sobre moral no necessàriament epicúria", diu. "Llegint Teoria del joc constates que encara hi ha novel·les que et poden afectar com un desastre", celebra, també des del jurat, Mita Casacuberta.

El premi Llibres Anagrama, dotat amb 12.000 euros, ha rebut aquest any 73 originals i celebra la seva primera dècada de vida sumant Paco a un palmarès format per Albert Forns, Tina Vallés, Llucia Ramis, Irene Solà, Anna Ballbona, Pol Guasch, Andrea Genovart i Clara Queraltó.