Bad Bunny conquista el món

Després de la foscor trapera de Nadie sabe lo que va a pasar mañana (2023), és l’hora d’aquest àlbum festaire i combatiu, que delecta, esgarrapa i emociona, en el qual Bad Bunny fa compatible la lírica sensual més pujada de to amb el cant d’amor al seu país i la denúncia de la pressió que pateix del veí del nord. Debí tirar más fotos té gust de reggaeton, però també de salsa i d’altres gèneres tropicals, com la plena i la música jíbara, en barreja desacomplexada amb l’electrònica i el house, i transmet un missatge d’orgull per les arrels porto-riquenyes.

El context el posa un curtmetratge de 13 minuts que Benito Antonio Martínez Ocasio, Bad Bunny, ha escrit i dirigit amb Ari Maniel Cruz. El protagonista, un nonagenari Jacobo Morales, prestigiós cineasta i actor porto-riqueny, acut a un comerç de menjar ràpid i topa amb una dependenta perfectament ianqui que no l’entén quan li demana un queso con papa en espanyol.

L’amargor de veure com el teu propi país se t’escapa de les mans flota en diversos moments del disc, si bé Bad Bunny posa aquí en primer pla el gaudi i la consciència de l’escuma dels dies. Per allà va la cançó titular. "Debí tirar más fotos de cuando te tuve / Debí darte más besos y abrazos las veces que pude", canta ell, acompanyat per un contagiós cor tribal, en Dtmf. És el penúltim dels 17 temes (62 minuts) que ens entrega el fecund Conill Dolent en el seu sisè àlbum en sis anys.

La màxima que pronuncia Morales, "mentre estàs viu has d’estimar el màxim que puguis", banya el disc des de l’exuberant Nuevayol (sample d’Un verano en Nueva York d’El Gran Combo de Puerto Rico), al gir reggaetoner de Voy a llevarte pa pr (lloa la promiscuïtat: "Yo no pierdo el tiempo, yo las cambio como Rosalía"). D’allà als sis minuts de Baile inolvidable, salsers i aventurats amb el seu encreuament de seqüències electròniques somiadores i metalls calents. Una peça clau és El club, muntanya russa rica en disrupcions a compte del record d’una relació liquidada, i no podem restar valor a Turista, balada plena de retrets, consolada pel arpegis de les guitarres.

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Festival afro-llatinoamericà

Debí tirar más fotos és un mosaic amb molts relleus (i productors, una vintena, entre ells Tainy, Visitante i Wisin) i porta la llatinitat urbana a un nivell molt per sobre del mainstream. Ho fa a base de reggaetons rotunds (com l’explosiu Eoo), experiments i una lírica social per al racó de pensar: una mostra és Lo que le pasó a Hawaii ("quieren quitarme el río y también la playa / quieren el barrio mío y que abuelita se vaya") i el festival afrollatinoamericà de La mudanza, tancament d’un àlbum que bé podria arribar a fer trontollar els que afirmen que mai els agradarà res que faci olor de reggaeton.