El talent musical català resignifica la perifèria de BCN

I podríem continuar una bona estona més, configurant un bonic mapa dels talents musicals catalans que han brollat al voltant del pol urbà barceloní; però no en el seu perímetre administratiu estricte, sinó en aquesta realitat metropolitana que està establint una nova esfera de centralitats.

Podríem pensar que la paraula perifèria causa reticències o que fins i tot fereix sensibilitats, però hi ha artistes que la fan servir sense conflictes, donant-li una resignificació refrescant. És el cas de Cristian Quirante, Alizzz, que apel·la sense embuts a l’"orgull de pertànyer a la perifèria", una idea que, reconeix, "no està gaire treballada en general", i que té a veure amb "donar eines a la gent per sentir-se d’un lloc". Alizzz parla d’uns "valors", d’una "energia" associables a aquesta òrbita metropolitana.

"Però hi ha un sentiment de segona categoria que m’agradaria que ens traguéssim de sobre, perquè tenim la capacitat de crear molta cultura i art, i de generar canvis des d’aquesta perifèria", argumenta. "També d’un cert esperit combatiu, una mala llet, un punt provocador".

Com ara la seva cançó Que passa nen?, que va causar cert enrenou: "Soc un choni, un ignorant / Un xarnego de perifèria", diu la lletra, on assenyalava els barcelonins com a "avorrits i estirats" i recordava que "Rosalía i Estopa són del Baix Llobregat". Precisament, esprement aquesta denominació d’origen, Alizzz ha creat, amb el López Estudi, una línia de marxandatge inspirada en el seu àlbum Conducción temeraria que entronitza el concepte Baixllo. Samarretes, bufanda, tasses, gorres, petaca, encenedor...

"Hem agafat el concepte de Baix Llobregat i l’hem transformat en una marca a partir del meu imaginari personal", explica. Una estètica que s’alimenta d’ingredients del món del motor. "El meu pare és mecànic de camions i jo vaig tenir el meu estudi al seu taller. Sento una nostàlgia d’aquest món. Per això hem transformat logos de Pirelli o Bultaco, la S de la Seat de Martorell o l’autopista C-32". No tot és tan industrial: també hi ha una carxofa, "un element representatiu del Prat, que convertim en el logo de Shell, que és una petxina".

Desplaçament de talent

L’augment dels lloguers a la Barcelona nuclear i l’expulsió dels seus veïns té a veure amb aquest desplaçament de talent jove a aquestes perifèries, un procés que obre noves perspectives creatives, com fa notar Ikram Bouloum, comissària del Sónar (festival que té un peu al recinte de Gran Via l’Hospitalet) i integrant de la direcció artística del BAM a través de la cooperativa L’Afluent. "M’agrada més parlar de descentralització que de perifèria", apunta. "Barcelona ciutat sempre concentrarà les grans estructures, però cada vegada es generen més espais fora d’allà, i hi ha més permeabilitat entre els artistes. És important deixar de pensar en un centre i tenir en compte els nuclis connectats".

Notícies relacionades

Les millors sèries d’aquest any: coses que els Emmy 2025 no haurien d’oblidar 

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Posa l’exemple de l’espai multidisciplinari Foc, al passeig de la Zona Franca, a la frontera entre Barcelona i l’Hospitalet, on operen col·lectius com Jokkoo, Choro i la Galeria Cordova, així com la ràdio comunitària de música electrònica Canino FM. "Un laboratori d’experimentació amb polítiques ètiques i morals, inclusiu, antiracista, que està canviant el paradigma de la manera de generar art i com presentar-te", assenyala. El constitueixen associacions sense ànim de lucre, com El Pumarejo, la batalladora sala de l’Hospitalet, en ple Districte Cultural, on floreixen els estudis i tallers, i on Rosalía construirà el seu búnquer de gravació.

Hi ha, al cap i a la fi, fils invisibles que connecten aquestes sensibilitats metropolitanes, cert esperit de dissidència aliena als carrils centrals. El raper Morad, que fa gires europees amb aforaments de 5.000 persones, connecta a través del seu imaginari musical i social amb audiències d’Amsterdam o Estocolm sense que la llengua representi un obstacle. Com diuen Estopa, els barris de classe treballadora i els blocs d’unes ciutats i d’altres s’assemblen molt.