Com discutim el colonialisme

Una versió diferent de Dahomey es conformaria amb ser una crítica al llegat del colonialisme i un crida als poders imperialistes perquè millorin els seus mecanismes de reparació a les antigues colònies, però la nova pel·lícula de Mati Diop és molt més, una cosa més vasta i complexa del que els seus 68 minuts de metratge suggereixen, i dotada de facilitat màgica al moure’s de l’àmbit metafísic al mundà i fondre el que és poètic amb el que és polític. Mentre contempla la repatriació a la seva legítima llar –el territori africà avui anomenat Benín– de 26 dels 7.000 objectes que els francesos van espoliar del regne de Dahomey el 1892, funciona alhora com a detallat document del trasllat d’aquests tresors, febril discussió sobre el significat d’aquest procés i conte de fantasmes sobre una estàtua que pren vida i, amb una veu sorgida dels túnels del temps, reflexiona sobre el seu dolorós exili i desconcertant tornada a casa.

Dahomey discuteix si les obres d’art poden o no encapçalar tota una cultura i si els museus són centres de celebració colonial o bé de difusió d’educació i identitat col·lectiva; i mentrestant, es mostra desbordant d’idees, rigorosa en la seva negativa a sermonejar i dedicada no tant a plantejar qüestions com a explorar quines són les qüestions adequades.

Notícies relacionades

Esty Quesada (‘Soy una pringada’), d’icona ‘underground’ digital al col·leguisme amb Rosalía al confessionari del seu concert de ‘Lux’ a Madrid

Revisitant els Cartier

‘Dahomey’

Mati Diop (Estrena: 13/12/2024)