Com discutim el colonialisme

Una versió diferent de Dahomey es conformaria amb ser una crítica al llegat del colonialisme i un crida als poders imperialistes perquè millorin els seus mecanismes de reparació a les antigues colònies, però la nova pel·lícula de Mati Diop és molt més, una cosa més vasta i complexa del que els seus 68 minuts de metratge suggereixen, i dotada de facilitat màgica al moure’s de l’àmbit metafísic al mundà i fondre el que és poètic amb el que és polític. Mentre contempla la repatriació a la seva legítima llar –el territori africà avui anomenat Benín– de 26 dels 7.000 objectes que els francesos van espoliar del regne de Dahomey el 1892, funciona alhora com a detallat document del trasllat d’aquests tresors, febril discussió sobre el significat d’aquest procés i conte de fantasmes sobre una estàtua que pren vida i, amb una veu sorgida dels túnels del temps, reflexiona sobre el seu dolorós exili i desconcertant tornada a casa.

Dahomey discuteix si les obres d’art poden o no encapçalar tota una cultura i si els museus són centres de celebració colonial o bé de difusió d’educació i identitat col·lectiva; i mentrestant, es mostra desbordant d’idees, rigorosa en la seva negativa a sermonejar i dedicada no tant a plantejar qüestions com a explorar quines són les qüestions adequades.

Notícies relacionades

Giorgio Armani, el ‘rei’ de la moda italiana, mor als 91 anys

Estopa firmarà la banda sonora del Piromusical de la Mercè 2025

‘Dahomey’

Mati Diop (Estrena: 13/12/2024)