Trobada amb Pol Pot

El cineasta cambodjà Rithy Panh segueix superant el trauma i cicatritzant la ferida que va causar la dictadura dels khmers rojos. Camboya, 1978 (Trobada amb Pol Pot en el seu títol original) incideix en la línia de gairebé tot el que ha fet Panh des de la brutal S21: la máquina roja de matar. Aquí incorpora tres nivells: la ficció amb actors (els periodistes francesos encarnats per Irène Jacob, Grégoire Colin i Cyril Guei), les imatges documentals (de la Cambodja anterior a Pol Pot i de la devastació que va causar el seu règim) i les representacions mitjançant figures de fang (com ja va fer a La imagen perdida).

El resultat és una mica reiteratiu, en relació amb la seva filmografia precedent, però efectiu. "Visca la nova societat de Kampuchea sense rics ni pobres", es llegeix en una banderola. Però el nou règim, que no tolera els dissidents, perverteix l’equitatiu lema. Panh filma el dictador en ombres i presenta uns periodistes ingenus. "Com va dir Danton, siguem terribles perquè el poble no hagi de ser-ho", diu Pol Pot. Tot és conegut, però continua sent terrible. Panh es permet llicències fantasioses, com les imatges d’arxiu de camperols projectats a la cortineta d’una finestra com si fossin un somni de la periodista.