La fantasia i el dolor

Andrea Arnold torna a retratar a Bird la vida en els suburbis britànics, en aquesta ocasió posant el focus en la infància. La seva nova pel·lícula és alhora el retrat d’una comunitat i una història d’iniciació amb una protagonista molt evident: Bailey (la debutant Nykiya Adams), una nena de 12 anys que viu amb el seu pare, un home jove que sobreviu com pot, i el seu germà en un entorn asfixiat i alhora familiaritzat per la violència.

Com ja va fer a Fish Tank (2009), la cineasta fa aquí una cosa dificilíssima: parlar d’aquestes vides en els marges, creuades per la necessitat i la violència, sense caure en l’enfocament moralista, la compassió o el judici. Simplement observa des de la distància justa en un exercici brutal de comprensió dels personatges.

Bird se sent viva perquè aquests personatges flueixen sense que ningú els condicioni amb la seva mirada. Des d’allà, a més de retratar un lloc i compondre un personatge extraordinari, Andrea Arnold articula una cosa molt difícil de traduir en imatges: el conflicte entre voler fugir d’un lloc i la certesa que hi pertanys.

Quan la realitat pressiona

Ho aconsegueix a través de Bird, el personatge que dona títol a la pel·lícula, encarnat pel gran Franz Rogowski. En la seva primera incursió deliberada en el gènere fantàstic, la directora d’American Honey (2016) s’endinsa d’una manera tan bonica com punxant en la fantasia, i fa que es fongui i confongui amb la realitat, per parlar-ne com una possible taula de salvació quan la realitat pressiona massa.

Notícies relacionades

Sílvia Pérez Cruz: "Vaig cantar a la cimera progressista perquè la pau va primer"

"Que ens recomani Sánchez ens agrada i no ens agrada"

‘Bird’

Andrea Arnold (Estrena: 29/11/2024)