Reflexions durant el confinament

Tiempo compartido és una magnífica pel·lícula en què el director Olivier Assayas parla sobre si mateix de dues maneres complementàries, a través del relat de ficció i amb els inserts amb veu en primera persona en què relata els seus records. Totes dues, el relat recreat amb actors i l’assaig autobiogràfic de viva veu, s’acoblen molt bé. Però hi afegeix un tercer element, la mirada documental sobre la casa familiar on va passar els seus millors moments de la infància. En la contemplació d’aquest edèn perdut hi ha alguna cosa del cine de Jean Renoir i la pintura del pare d’aquest, Pierre-Auguste, però també una gràcil connexió amb una pel·lícula anterior d’Assayas, L’hora d’estiu, centrada en tres germans adults i la casa dels estius compartits.

Vincent Macaigne, àlter ego d’Assayas en la versió televisiva d’Irma Vep, torna a representar el director, i Micha Lescot és el transsumpte del germà real del cineasta, Michka Assayas, prestigiós crític i locutor de rock. Tots dos, junt amb les seves respectives parelles, viuen el confinament provocat per la covid a la casa esmentada. Parlen de cine, música, literatura i art, però també de la família, la convivència i, sobretot, de la pandèmia d’una manera diferent de com s’havia fet fins ara.

Notícies relacionades

Sánchez avala la "coherència" que Espanya no sigui a Eurovisió i sí al costat correcte

Poder tou, bomba digital i vida més enllà del manga: el còmic asiàtic busca el seu lloc a Barcelona

‘Tiempo compartido’

Olivier Assayas (Estrena: 22/11/2024)