El retorn

Un gran desplegament policial atura la circulació a l’Scott Circle de Washington DC. Precedeix la comitiva de l’encara vicepresidenta, que, a gran velocitat, es dirigeix a la Casa Blanca després d’acceptar la seva derrota electoral. Més de vint limusines negres envoltades d’ingents motoristes uniformats tornen de la Universitat de Howard, on, la nit anterior, es va passar de l’optimisme a la frustració sense solució de continuïtat. Es va aigualir la festa. Els convidats van ser instats cordialment a tornar a casa mentre els operaris desmuntaven de manera precipitada l’escenari on Kamala Harris tenia previst dirigir-se a la seva feligresia. Tampoc ho va fer. En un gest d’indissimulada arrogància va optar per desaparèixer sense donar explicacions.

L’actitud de la candidata demòcrata va indignar encara més el Ralph. Nascut a les Filipines, va arribar als Estats Units fa dues dècades. Xampurreja quatre paraules d’espanyol heretades de la seva mare, que el parla amb la facilitat limitada de la ja escassa població de l’arxipèlag que el va preservar després de la descolonització. Cridant a un taxi bloquejat a pocs metres per les severes mesures de seguretat del seguici, gesticula movent els braços a tall de repulsa. Les seves mans dibuixen la T que caracteritza els entrenadors de bàsquet quan demanen temps mort. Només que per a ell la consonant és la inicial del guanyador. Coreja el nom de Trump sabent que el seu crit no arribarà a Harris, però diu que té la necessitat d’expressar la seva repulsa envers un partit, el demòcrata, que no practica el que predica. Per això va votar el republicà. Per això i, abans que res, perquè des de la marxa de l’expresident la inflació ha minvat el seu poder adquisitiu.

Donald John Trump (Nova York, 14 de juny de 1946) ha sabut prendre el pols a la majoria de la societat del seu país. La que li ha tornat la presidència que ell sempre va considerar eixelebrada. "He estat quatre anys esperant aquest moment", va rugir enardit uns dies abans, intuint la victòria. I el colofó gloriós d’aquest temps d’espera és el que provoca el dubte raonable de si utilitzarà el càrrec per esborrar les seves causes judicials, venjar-se dels que l’han perseguit i utilitzar el poder per modelar-lo a conveniència de la seva imprevisibilitat, amb tot el risc que això suposa. Especialment a nivell internacional, que és el que ens incumbeix.

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

Mandat poderós

El reconeixement que més de 73 milions de compatriotes (50,7% de l’electorat inscrit) han donat a Donald Trump el convertirà, a partir del 20 de gener, en un dels presidents més poderosos. Als seus detractors no els queda ni si tan sols el consol de quan va guanyar contra pronòstic a Hillary Clinton i, per consolar-se, argumentaven que ella l’havia superat en tres milions de vots populars, com si aleshores el sistema no els servís. Tampoc ningú pot argüir que en els set estats decisius no s’hagi imposat. Ni que no hagi canviat el color de la majoria al Senat, ni augmentat el suport al Congrés. Ni que les dones i els llatins no li riguin les gràcies. O que tots ells, intoxicats per les xarxes i allunyats de mitjans convencionals, no hagin arribat a la conclusió que la nova immigració està plena de delinqüents als qui cal posar fre. És un altre dels arguments que el Ralph ha fet seu. I és així com els penúltims es converteixen en enemics dels últims.