De la idiotesa a la sublimació

Homenatge a un dels pioners del surrealisme per part d’un dels grans exponents actuals del moviment, el nou treball de Quentin Dupieux malgasta sensatesa a través de la seva renúncia a convertir la vida de Salvador Dalí en un biopic a l’ús i, alhora, fa gala d’una orgullosa estupidesa a l’hora d’interpretar el mite. Fins a cinc actors retraten al personatge, però no amb ànim de capturar una personalitat polièdrica a la manera de I’m not there (2007), antibiopic de Bob Dylan dirigit per Todd Haynes; aquí, tots aquests alter ego encarnen una mateixa personificació del pintor, el narcisista sociòpata i autoparòdic, i Dupieux els intercanvia entre si de manera constant i arbitrària.

Estructurada com una matrioixca, composta de somnis que transcorren dins de somnis i pel·lícules contingudes en altres pel·lícules, Daaaaaalí mostra l’artista enfrontat a situacions cada vegada més idiotes i divertides, atrapat en una realitat en la qual temps i espai es deformen com els rellotges a La persistència de la memòria (1931). Mentre proposa picades d’ullet tant a la iconografia del pintor com al cine del seu còmplice Luis Buñuel, balla amb facilitat sobre aquest territori dalinià en el qual l’art saberut conviu amb el disbarat autoconscient.

Notícies relacionades

Joana Marcús, escriptora: «Vaig decidir donar més valor als qui em recolzaven que als que es reien de mi»

BCN aprova crear l’Ateneu de la Cançó i li buscarà un espai

‘Daaaaaalí!’

Quentin Dupieux (Estrena: 25/10/2024)