Dorian, diàleg per sobreviure
La banda barcelonina va inaugurar una nova temporada dels Secret Shows de Les Nits de Barcelona a Casa Seat amb algunes de les cançons del seu imminent nou àlbum, ‘Futuros imposibles’.
Ha de ser molt especial cantar amb la teva exparella al costat, a pocs pams de fet, sobre la ruptura, el dol i el pòsit que queda per sempre, també amb els bons records que, de vegades, acaben apareixent. Algú diria que potser no és la presentació més adequada per començar a generar la química que necessita una banda per donar inici a un concert, encara que sigui íntim, com va celebrar ahir a la nit Dorian a la Casa Seat en una altra edició dels Secret Shows de Les Nits de Barcelona. Diu Marc Gili, líder del grup barceloní, en Una cosa especial, un dels avançaments del seu pròxim treball, Futuros imposibles: «Algunas veces todo sale mal / es tan doloroso y tan real / ahora que hemos llegado al final / quiero recordar que fue especial».
Ell, veu cantant; ella, Belly Hernández, cors i teclats, són els caps de l’artefacte de pop electrònic que va sobreviure a la seva ruptura a força de «diàleg» i d’uns companys de banda que es van mantenir «sempre en la distància adequada», com van exposar en l’entrevista prèvia al xou que obre una nova temporada dels concerts secrets i íntims mensuals organitzats per EL PERIÓDICO, Occident, Alhambra i el grup Clipper’s. Un esdeveniment que es va convertir en una bona passarel·la perquè aquest fill en comú anomenat Dorian s’animés a compartir els primers passos petits d’alguns dels nous temes del (molt) autobiogràfic Futuros inciertos, ja que, de fet, és un format que hi convida, perquè ja ho van fer altres artistes que han passat per aquest cicle de concerts sorpresa, com Alizzz.
Notícies relacionadesPerdó i retrobament
En definitiva, Dorian va presentar un grapat de cançons basades, queda clar, en fets reals –es va estrenar la crepuscular Elegía– i que posen una mica de llum en la foscor a través del perdó i el retrobament. Per cert, Dorian també va animar els fans presents a retrobar-se en sales de concert, on faran bona part de la gira que ve, ja que «sense aquest teixit, l’underground se’n va a la merda». Els barcelonins van acabar la breu vetllada amb Dual, aquest cant a la llibertat de cadascú perquè estimi com li doni la gana i a qui vulgui, i amb aquest himne contagiós que s’expandeix amb la mateixa força de sempre entre el públic anomenat Cualquier otra parte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
- Reestructuració bancària Espanya pagarà demà 4.575 milions del rescat europeu a la banca del 2012
- Les estafes amb falsos QR arriben fins i tot a les cartes de restaurant