Un musical d’altura al TNC fet a casa

Té molt mèrit obrir la temporada de la Sala Gran del TNC amb un musical. I encara més si és un producte original, no una adaptació, és a dir, fet a casa. Així ha passat amb Ànima, l’enorme treball col·lectiu d’un ampli equip creatiu que s’ha deixat l’ànima a tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura. I si s’ha de calibrar el resultat per les ovacions del dia de l’estrena, no hi ha dubte que ho han aconseguit, amb molts pros i algun contra.

És aquest un musical que no enganya perquè és un muntatge que s’inspira i homenatja els clàssics de Broadway i les comèdies de Hollywood. El mateix argument va per aquest camí i ens presenta una jove dibuixant d’un poble dels Estats Units que marxa camí del seu particular El Dorado: el Hollywood dels 30. Allà emergeix la figura de Walt Disney (mai se l’esmenta, però és més que evident la referència), que prepara la seva pel·lícula de Blancaneu i els set nans. Greta anhela amb totes les forces fer-se un lloc entre els dibuixants dels films d’animació, un vedat exclusiu d’homes.

Una de les virtuts d’Ànima és que, després d’un inici titubejant en el qual es canta poc i es parla molt, recupera amb l’arribada de Greta a Los Angeles un ritme àgil que ja no perdrà, cosa que es deu tant a l’encertada direcció de Gara Roda com al text de Blanca Bardagil. És en les escenes col·lectives, com aquesta arribada a Califòrnia o en la irrupció estel·lar i colorista del productor Walter (Disney), amb un hipnòtic Oriol Burés, quan l’obra agafa més volada amb una posada en escena dinàmica i llustroses coreografies en una plataforma giratòria. Flueix el muntatge emparat en un gran treball coral de la vintena d’intèrprets, un altre exemple del talent actual en el gènere musical del teatre català. L’encapçala una excel·lent Paula Malia com a Greta. Actriu de recorregut ja rellevant, demostra també com a cantant que no és una faceta nova per a ella després d’haver despuntat amb The Mamzelles. Diana Roig, Lucía Torres, Annabel Totusaus, Aina Sánchez, Víctor G. Casademunt i Toni Viñals també aprofiten els seus moments d’un musical de bona factura i amb un sabor vintage que no juga en contra seu.

Perquè l’equip d’Ànima també tenia el seu propi somni: aixecar un musical des de zero a la Sala Gran del TNC i amb aquesta mirada il·lusionada cap al Broadway més clàssic. I també amb el repte d’arribar a un públic mainstream, fins i tot adolescent, a partir d’una trama amable i preparada amb una proclama a favor de l’empoderament femení. L’humor també troba en l’obra un forat, potser massa obvi i allargat, però sens dubte eficaç. Tot orquestrat amb una música de jazz i swing devota d’aquells temps que recorda Ànima i amb unes cançons solvents, tot i que cap amb prou ganxo per quedar en el record.

Notícies relacionades

La gran sèrie sobre el futbol americà i la vida

El mirall on s’hauria de mirar el ‘true crime’

‘Ànima’

Teatre Nacional de Catalunya (Sala Gran)