La importància de morir vivint

La presència de la mort fa que la vida sigui més interessant; ho afirma algú carregat de raó en un moment del tercer llarg de Pilar Palomero, el millor. La idea és que ens faria bé entendre que morir és una etapa de l’existència, perquè si no correm el risc de perdre’ns el lluminós rastre que la nostra gent ens deixa abans d’anar-se’n.

La pel·lícula retrata una dona que es veu obligada per la seva filla a cuidar del seu ex, que està malalt i no es recuperarà. Entre tots dos queda ressentiment, però ajudar-lo a recórrer el seu últim camí la mou a repensar el seu passat junts i a veure amb nous ulls la seva situació actual. I, mentre observa aquesta família, Palomero es manté pacient i serena davant l’arribada de l’inevitable, fent lliscar la càmera per fer inventari del que se n’anirà però sobretot el que es manté i ens sobreviu, reposadors de memòries com llibres, fotos, rajos de sol.

Eludeix la sensibleria, l’histrionisme i el tremendisme: la contenció és el lloc idoni en el qual situar els extraordinaris Patricia López Arnáiz i Antonio de la Torre i des del qual dir tot el que fa falta sobre la necessitat de ser allà, acompanyant-nos mentre vivim i fins que deixem de fer-ho, absorbint mentrestant la llum que emeten els esclats.

Notícies relacionades

Deu pel·lícules per al trampolí de la Mostra

Non Stop Festival, 1996: ¿com he anat a parar aquí?

‘Los destellos’

Pilar Palomero (Estrena: 4/10/2024)