Brad Pitt i George Clooney,a l’ombra de si mateixos

Des del principi, Wolfs exhibeix l’arrogant convicció que per seduir el seu públic no necessita oferir-li més que una successió d’escenes en què George Clooney i Brad Pitt, vinculats per sempre en l’imaginari pop malgrat que aquesta és la primera ficció que coprotagonitzen en 16 anys, es dediquen de manera cada vegada més feixuga a intercanviar pulles i comparar verbalment qui la té més llarga. No obstant, aquí no hi ha ni rastre de la química que compartien, per exemple, a Ocean’s Eleven (2001), i això és així tant per la desgana que tots dos exhibeixen com pel poc esforç que la mateixa pel·lícula els exigeix.

Inspirada en qualsevol altra buddy movie que se’ns acudeixi, Wolfs contempla dos facilitadors –dedicats a netejar proves incriminatòries d’escenes de crims– que han d’aprendre a resoldre les seves diferències després de veure’s immersos en un embolic relacionat amb una partida de drogues. Mentrestant, proposa una barreja de comèdia, intriga i acció que no té ni gràcia, ni suspens, ni un sol tiroteig o persecució que llueixin. Li falta pes dramàtic, perquè el contrast entre els personatges és inexistent; tot el que es diuen és vague, insubstancial i repetitiu, i cada nou obstacle en la seva missió és introduït de manera precipitada i capritxosa. El seu interès és tan gran com menor sigui l’interès que se li presti i, per tant, que vegi la llum en streaming resulta totalment apropiat.

Temes:

George Clooney Brad Pitt Química

Inicia sessió 0 Comentaris