Concerts al Bernabéu: l’error i el que pot arribar

Frenada en la conversió del Bernabéu al gran temple del macroconcert al sud d’Europa. Un revés que en altres temps hauria pogut ser qualificat de menor, les queixes dels veïns, s’ha convertit en amenaça molt seriosa per a la continuïtat de la música en directe en un estadi que va entrar en escena aquesta primavera al so dels clarins, amb els xous de Taylor Swift (dos) i Karol G (quatre), i que havia desencadenat una inèdita bernabeumania. L’estadi s’ha anat convertint en la unitat de mesura de l’èxit per als artistes espanyols: aquests concerts, ara suspesos o ajornats, d’Aitana (dos), Lola Índigo i Dellafuente.

Tot sembla multiplicar-se quan la paraula Bernabéu entra en l’equació. El màrqueting ha sigut imponent. I el club situa ara a l’abril el retorn de la música, però ¿qui hi pot posar la mà al foc? Les gires es planifiquen amb molta antelació, i la incertesa és el pitjor. Tancar dates en un estadi sobre el qual planen dubtes és impracticable. I per al 2025 s’esperen gires encara no anunciades. No haurien de trigar a arribar els anuncis de Shakira i dels Rolling Stones.

Les queixes dels veïns (d’un barri amb contactes i influències) ja van precipitar al juny un pacte de "20 grans concerts a l’any" entre el Reial Madrid i l’alcalde Almeida. És un xou cada 18 dies (deixant a part altres esdeveniments, com la vetllada d’Ibai Llanos). Massa per als veïns, que al·leguen nivells il·legals de decibels, terribles vibracions i un canvi d’usos de facto per part de l’estadi. Els treballs anunciats per reduir l’impacte sonor (lones, pantalles aïllants) són d’eficàcia incerta, i cal sumar-hi altres problemes (mobilitat, seguretat, brutícia) que irriten el veïnat.

Notícies relacionades

El final d’una era en el cine: així van ser les dues setmanes més convulses al Hollywood del segle XXI

BCN acollirà la primera exposició de Charlotte Perriand

El món ha canviat i certes coses ja no es poden fer sense considerar com afecten l’entorn, el natural i l’humà. Agradi més o menys, és així. A Barcelona ja sabem de què va. Per això sorprèn l’error de càlcul del Reial Madrid. Parlo amb l’oracle Gay Mercader, que no se sorprèn per (gairebé) res, i em recorda que el 50% dels espanyols tenen problemes per agafar el son, i deixa anar el concepte d’ecologia acústica. Som aquí.

Però hi ha una cosa més important que la caiguda de certs xous al Bernabéu, si es consolidés la renúncia a l’ús musical. És més incisiva la influència que un gir d’aquesta entitat tindria en l’estat d’opinió respecte als grans concerts i festivals, i donaria renovades ales a tota queixa veïnal, també a Barcelona.