Kaotiko compleix 25 anys

Abans, quan no hi havia ni TikTok ni Instagram, la gent jove que volia anar a la moda a Barcelona s’acostava a tafanejar a la botiga que el 1999 van obrir, al número 4 del carrer Cucurulla, el matrimoni format per la francesa Katia Vilagines i el cordovès Ángel Palacios. En els seus viatges a Londres i París s’assabentaven de l’últim crit en moda urbana, i després portaven aquí aquelles marques internacionals, com Vans, Carhartt o Dickies. Per al públic més viatjat, aquest local era més que una botiga. Un lloc de trobada per buscar roba que no trobaven enlloc més. Però, de vegades, demanaven coses que ni aquelles marques els donaven.

Així va ser com els amos van tenir la idea de fabricar petites tirades de les peces més demanades pel seu públic, llavors, la majoria skaters, però també d’altres tribus urbanes. Pantalons de campana, texans trencats, dessuadores oversize o samarretes amb missatges... Aquest va ser el germen de Kaotiko, i com la botiga es va convertir en marca pròpia, amb l’ajuda de proveïdors i tallers de talladors, brodadors i teixidors locals, majoritàriament de Mataró.

"Kaotiko sempre s’ha caracteritzat per vendre samarretes i dessuadores", explica l’actual CEO de la marca, Germán Bernad (Elx, 1979). El 2015, els fundadors van cedir el control del 51% del capital de l’empresa a la família Bernad, fundadora de la companyia alacantina Estudio 2000. El 2018, els Bernad van augmentar la seva participació fins al 90% i van nomenar Germán director executiu.

"Ara es venen més samarretes que dessuadores, pel clima, que ha canviat. Nosaltres tenim botigues a Barcelona, Platja d’Aro, València, Palma, dues a Madrid, la Corunya i Donosti, i quan arriba el turista, a partir del maig, prefereix comprar una cosa més fresqueta", explica el director, remarcant aquest canvi de tendència. "Al cap i a la fi és el que fabriquem a Mataró i on ens defensem millor", prossegueix. Concretament, el 80% de les peces de cotó surten de la localitat del Maresme, juntament amb la producció de punt i ganxet, que es fabrica a Igualada, i el denim, que ve de Granada. El 20% restant són jaquetes, anoracs de plomes i calçat, que es fabriquen a la Xina, "on avui dia tenen les millors màquines".

Sentir el carrer

De totes maneres, Bernad és partidari que la producció sigui local, no només per l’eficiència i la sostenibilitat, sinó "perquè som més ràpids que altres marques", assegura. A Kaotiko, que actualment compta amb 80 persones en nòmina, entre tallers, oficines i tallers, a Vilassar de Dalt, s’ajusten les comandes al mil·límetre.

"També som molt de sentir el carrer. Els nostres dependents són els nostres espies, que ens diuen què els demanen els clients. També m’agrada passar per les botigues i veure què es ven més o menys", explica Bernad, orgullós que Kaotiko hagués fet línia genderless abans que ningú.

"Continuem sent molt de carrer, molt mediterranis, amb molta influència de l’estil skate, però ja menys. Ara fem més moda, més lifestyle", assegura. El públic de Kaotiko ha madurat: "Abans es movia entre els 18 i els 25, i ara, dels 25 als 33" .

Notícies relacionades

El triomf del ‘total black’

Sense veu ni paraules

"Les noves marques de streetwear són molt bones", reconeix Germán. El desconcerten, sí, però també li posen les piles: "És veritat que han vingut amb empenta i ho estan fent molt bé, però no tenen la nostra experiència ni bagatge".

Per alguna cosa Kaotiko ha estat avançant la moda del carrer molt abans que ho fes TikTok.