Relat iniciàtic d’hospital
Matronas comença amb l’arribada a un hospital de dues llevadores acabades de graduar. Una és més proactiva. L’altra, a qui la seva parella acaba d’abandonar-la, és insegura. En el fons es tracta d’un relat d’iniciació, però sense respir, amb el ritme frenètic que solen tenir els films o sèries ambientades en un hospital: a una seqüència feliç, després d’un part perfecte, la segueix una altra en què el nadó neix amb problemes, i a aquesta una escena de conflicte perquè falta personal i les llevadores i doctores estan al límit de les seves possibilitats. Perquè el film no renuncia a fer una crítica sobre el sistema sanitari francès, tot i que no sigui, sobre el paper, el principal objectiu.
Els personatges estan molt esgotats, no tant per la càrrega de treball que tenen, sinó perquè no poden treballar en condicions. A poc a poc, la història d’iniciació, aprenentatge i experiència es torna més política, en la línia d’altres pel·lícules mèdiques franceses com Hipòcrates, entorn dels joves residents. Un altre encert de l’estil utilitzat per la directora Léa Fehner és la d’introduir el naturalisme documental en la mateixa ficció, així com no apartar-se de les llevadores en gairebé cap escena: filma sense agitació perquè la mateixa existència diària de les seves protagonistes és profundament agitada.
Notícies relacionades‘Matronas’
Léa Fehner (Estrena: 2/8/2024)
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- Protesta Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes
- Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
- Aquest dilluns L’onada de calor activa avisos per altes temperatures a tot Espanya i eleva a vermell el llindar de risc per la salut