Luis Fonsi inflama el clímax de Les Nits de Barcelona

Els sold outs van correspondre als espectacles de Bruno Oro, Rumours of Fleetwood Mac, Luz Casal, Sopa de Cabra, Vanesa Martín, Joan Dausà, Taburete, El Kanka, Simple Minds, Siempre Así i Passenger. Artistes que, al costat d’altres del calibre de Pretenders (que va obrir la mostra l’1 de juliol), Juanes, Patti Smith, Diana Krall o Rufus Wainwright, han configurat un programa que, pel president del Grup Clipper’s, Juli Guiu, representa "una celebració de la cultura" i "un reflex del treball i l’esforç". I culminant així la desfilada d’actuacions de tot aquest mes, Luis Fonsi va posar el llacet a aquestes segones nits de Barcelona amb un recorregut antològic a la seva obra, ja que en aquesta gira celebra 25 anys de carrera, i d’això va, més o menys, l’àlbum que va llançar aquesta primavera El viaje, una mena de singladura per la geografia emocional de la seva vida.

Cos de ball

De lluny i atenint-nos al pelotazo de Despacito (2017), és possible tenir una visió una mica esbiaixada de Luis Fonsi, que no és tant un reguetoner de pura sang com un fantàstic baladista, com no vam trigar a comprovar a Pedralbes. Hi ha també una pulsió pop sense més additius, de tornada reeixida i guitarra rockera, com va mostrar el tema de benvinguda Corazón en la maleta, amb el cos de dansa (sis ballarins) acompanyant el porto-riqueny en aquestes estrofes transmissores d’atipament sentimental: "Ya me cansé de tu tomillo suelto / Me atraganté el caramelo envuelto". També cap allà va apuntar el funk alliberador de Pasa la página (Panamá), un dels temes del nou àlbum.

Xou amb presència de gran producció, apta per a recintes més grans que aquest, amb la pantalla de leds, les seves tarimes de perfils lluminosos canviants i les seves fumarades i llampecs. Amb El viaje Luis Fonsi commemora els seus 25 anys en l’ofici a través d’un cançoner esquitxat per topònims, cites a la, entenem, geografia de la seva vida. Allà hi va haver Roma (en la seva tercera interpretació en directe, va dir, i amb la veu enllaunada de la seva partenaire discogràfica, Laura Pausini), integrada en una secció de balades en les quals va lluir domini vocal, com les molt clàssiques Se supone i Imagíname sin tí. Aquesta última, digna d’un fragment de pel·lícula de Disney, va ser la primera que va sonar a la ràdio espanyola, cap a l’any 2000, segons va explicar.

Notícies relacionades

BCN manté l’idil·li amb el teatre

El MNAC insisteix en el perill de traslladar els murals de Sixena

Un Luis Fonsi sentimental en aquestes "cançons romàntiques, molt tallavenes", va fer broma. "¡Visca l’amor! O com diem els boricuas, el amol!". També allà va estar el mig temps inflamat de Nada es para siempre, un hit incontestable. Tot això compatible amb la bellugadissa que va subministrar Calypso, número tropical i colorista, que va fer aixecar per primera vegada el públic dels seients.

Rere un vídeo amb tota mena d’imatges biogràfiques, reculant fins a un Luis Fonsi querubí, el xou va reprendre el ritme, ara sí, reguetoner d’Imposible i Date la vuelta, imposant la festa a Les Nits de Barcelona. Però no es pensin: "Ara ve el moment romàntic de la nit", va anunciar llavors, i ens va situar en un immisericordiós ballad medley amb les tonades més tendres, encapçalament per Llegaste tú, tema que al seu dia va gravar amb Juan Luis Guerra. Pujada amb No me doy por vencido, que va dedicar "a la gent que està passant un moment difícil" i el desenllaç a cop de batxata amb Besame, i el cant a tot pulmó d’Aquí estoy jo… i per fi, l’indispensable Despacito. Un duet amb Daddy Yankee que val gairebé per tota una carrera.