Humor, poesia i existencialisme

El procés de creació ha sigut "intens, ple d’alegria i incertesa", expliquen Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, ànima de l’original companyia francocatalana Baró D’Evel. La singular coproducció internacional desembarca avui al Teatre Grec i posarà el punt final del Grec a Montjuïc aquest dissabte. Tot i que no volen parlar de missatge ecologista, l’obra "posa llum sobre coses que no volem veure i pensar", comenten. "Tenim una capacitat de transformació enorme. Potser hi ha una cosa fantàstica que podem descobrir tots junts, però alguna cosa ens separa. Superar-ho és a les nostres mans".

"La realitat és molt negra"

En aquesta ocasió els dos creadors s’han aliat amb una desena d’intèrprets molt diferents, molts d’ells catalans, per crear un univers on es pregunten per l’ésser humà i la seva capacitat per seguir endavant. "La realitat és molt negra, però nosaltres invoquem tot allò que no es vol dir. Hem d’assumir la nostra responsabilitat si volem canviar el que no ens agrada. Tot està interconnectat. Els conceptes com bé i mal, positiu i negatiu no serveixen per aprofundir en la complexitat del món".

L’humor, el gest, el teatre, el circ contemporani i la música serveixen per enllaçar un potent equip d’intèrprets de diferents disciplines i generacions –sis ja estaven a Falaise, la seva anterior proposta– on tots sumin: Lucia Bocanegra, Noëmie Bouissou, Camille Decourtye, Miguel Fiol, Dimitri Jourde, Chen-Wei Lee, Blaï Mateu Trias, Rita Mateu Trias, Yolanda Sey, Julian Sicard, Martí Soler, Maria Carolina Vieira, Guillermo Weickert o Pep Ramis. La base del treball han sigut el ritme, el moviment i la veu. El color també i l’argila –treballen amb el ceramista Sébastien De Groot– també juguen un paper important.

El títol existencialista "impossible de respondre" els serveix per reflexionar sobre temes com la identitat. Aquesta vegada els animals no tenen tant protagonisme perquè són 12 persones en escena. "El procés de creació ha sigut una metàfora del món. Ens ha obligat a descartar molt perquè tots són intèrprets magnífics. Però per avançar cal fer un pas al costat i deixar lloc a l’altre".

Explorar la transformació

Quan van començar a pensar en aquest projecte es preguntaven: "¿Quin sentit té aprofundir en el nostre treball, en el gest i en la poesia? ¿Quin sentit té continuar fent espectacles veient com va el món?".

¿Qui som? explora el concepte de la transformació. "El món no s’acaba de construir mai. El futur el portem aquí, en cadascun de nosaltres mateixos, en els nostres cossos i en la nostra manera d’actuar. S’està construint en aquest mateix moment". I afegeixen: "Cal tenir el coratge de mirar de cara en el pitjor dels casos de la nostra societat per poder seguir endavant i poder estimar-nos. Només quan assumim el que som podrem deixar-nos agitar pel desconegut. Sempre estem repetint la mateixa història, fem el que ja coneixem. Hem d’obrir-nos al desconegut".

Notícies relacionades

L’oncologia del futur es reuneix a Barcelona

‘Rapa’, assassinats, segrest i debat sobre l’eutanàsia

L’escenografia i la posada en escena juguen amb uns materials molt diferents: argila i plàstic. Tots dos serveixen de fil conductor per reflectir el dilema del món actual. "Treballem l’argila amb el torn". És un material amb una qualitat mal·leable, que es pot treballar en sec o moll, més líquid o sòlid, en una constant transformació.

A més, comporta un aspecte artesanal. "El treball amb l’argila requereix gestos que has de practicar diàriament, això connecta amb el nostre treball amb el cos al circ. Abans fèiem mortals enrere tot el dia per actuar a la nit, ara treballem la ceràmica per sortir a escena preparats". Respecte al plàstic, afegeixen: "Ens interessa la reutilització de material de rebuig. La juxtaposició ceràmica i plàstic és una metàfora de la situació on ens trobem".