Els invisibles mags del so

La coproducció dels concerts es fa entre l’Auditori i el Liceu i compta amb Toni Vila i Ferran Conangle, responsable tècnic d’audiovisuals de l’Auditori i responsable de les gravacions del Liceu respectivament, així com Alejandro Parra i Oriol Baulenas, mà dreta de Vila. Ells són els encarregats que la música arribi al públic tal com vol el director musical, sense sons estranys ni desequilibris.

El director musical porta la batuta, però ells són els encarregats que aquest so que dibuixa arribi el més nítidament possible a l’espectador. "El que fem en cada concert amb el so és un vestit a mida", expliquen. I ha d’arribar sense problema als 30.000 espectadors que poden arribar a reunir-se a la Barceloneta. "Estem acostumats a escoltar la música d’una determinada manera en sales amb parets. En un lloc on no n’hi ha, la nostra missió és que el so de l’orquestra pugui escoltar-se igual de bé".

A prop dels músics

Han col·locat un centenar de micròfons a l’escenari. En la secció de vent, fustes i metall pràcticament hi ha un micro per persona; en la de corda hi ha un micro per faristol, excepte els contrabaixos; i en el cor, microfonia general. Els cantants van microfonats amb diadema, a excepció d’Arnau Tordera, que prefereix anar amb el micro a la mà quan canti Barcelona, l’himne de les Olimpíades del 1992 que acomiadarà el concert de l’OBC.

Notícies relacionades

Música "fora de moda"

Fer un reset en la indústria tèxtil des de Sarrià

L’escenari és més gran que mai perquè aquest any hi ha cor. L’Orquestra del Liceu, que tocarà un repertori de bandes sonores de John Williams, compta amb 90 músics, i l’OBC, amb una dotzena menys, però amb el cor de 95 veus de l’Orfeó Català, que interpretarà l’Himne de l’Alegria de la Novena de Beethoven.

Els micros ho graven tot, no discriminen. Ells han d’aconseguir que res impedeixi que la nitidesa sigui màxima a la Barceloneta, malgrat la cacofonia de sons "on tens el xumba-xumba del bar, gent jugant a pilota i l’aigua de fons, que és potser el problema més petit...". Per això hi ha la necessitat de posar micros el més a prop possible dels músics, recollir el so de cada un i equilibrar-lo perquè soni com el director espera. Es necessiten "tones de cable de fibra òptica" per connectar el so des de l’escenari fins a l’últim equip, situat a 470 metres. Expliquen que només l’equip de so per a aquests concerts mobilitza 25 persones.