El Cruïlla obre amb accent argentí

El festival barceloní inaugura la seva 14a edició amb la ja establerta jornada dedicada a les músiques urbanes, que va reunir 15.000 assistents, amb el rap habilidós de Trueno i la festa final de María Becerra.

FERRAN SENDRA "

Dos xavalets, acompanyats pels seus pares i vestits amb la samarreta del Boca Juniors, aprofiten la tarda en el Cruïlla tafanejant en una de les lleixes publicitàries que són decorat habitual dels festivals. Hi ha gent jugant a una cosa poc trepidant a canvi de la promesa d’entrar a un sorteig per aconseguir un obsequi que, en aquest cas, no és un barret per cobrir-se el cap, un premi que ahir no hauria sigut menor, ja que el sol va colpejar i va atordir sense pietat en la benvinguda de la cita barcelonina, una jornada inaugural establerta amb èxit des de fa uns anys per a la potinga de les músiques urbanes.

La samarreta, blava i groga, no és casual (tampoc les moltíssimes de l’Argentina que es van veure al Parc del Fòrum). Unes hores després d’aquest passatemps patrocinat que observaven aquests xavals amb accent argentí, actuava un jove sortit orgullosament del barri de la Boca, a Buenos Aires, el raper Trueno, menut però agressiu. Batallador, més aviat, ja que d’allí surt l’argentí del cara a cara, del freestyle, primer a les places, després en les competicions.

Així, el Cruïlla va obrir la seva 14a edició del festival amb 15.000 assistents, molts d’ells, si un posava l’orella discretament, de Llatinoamèrica. Atrets venien per l’esmentat Trueno, habilidós raper, també per la seva compatriota María Becerra (anomenada, precisament, La nena de Argentina), encarregada del punt final de la jornada amb una festa que des del seu primer parlament sobre l’escenari va prometre per al "perreo furioso", així es titula també una de les seves cançons. Va proposar ella el primer ball del tancament, contornejant-se junt amb el seu nombrós cos de ball en un introductori mix de temes, com la col·laboració amb Lola Índigo, Discoteka. Va lluir la col·laboració amb un altre artista espanyol, Enrique Iglesias, la batxata Así es la vida, quan el ball ja s’havia convertit en condició indispensable per mantenir-se al Fòrum. Cap dels esmentats hi va ser present, però sí que la va acompanyar a l’escenari el seu col·lega Trueno amb el flamant tema Cuando te vi, imatge visible del poder argentí que va regnar el primer dia del festival.

El raper nascut com a Mateo Palacios, que va actuar just abans que Becerra, va desglossar el seu recent i notable disc, El último baile. Va aparèixer amb un enorme radiocasset, banda i un parell d’agitadors amb micròfon, i les trenes que llueix gairebé sempre, també en la imatge de criatura que il·lustra el seu àlbum. Trueno va mostrar la ràbia i la protesta a través de cançons com Fuck el police (amb sample del tema de Rage Against the Machine), convidant a "saltar contra l’abús policial". El raper també es va posar tendre, amb la molt viral Real gangsta love, "que està sonant a les platges de Barcelona", i fins i tot reggaetoner amb peces com Salimo’ de noche i Cangrinaje, però on va destacar va ser en el rap més pur i, sobretot, en un freestyle perspicaç en el qual va utilitzar per rematar versos "Lamine Yamal" i "parla català".

Notícies relacionades

Rojuu i 31 FAM

I en la cada vegada més sufocant tasca d’obrir aquest tipus de festivals hi va haver temps perquè Rojuu obligués a suar un públic valent i obedient. I que la boy band de Sabadell 31FAM mostrés com ha crescut instal·lada ara en un escenari majúscul.

Temes:

Festival Argentina Boca Juniors Buenos Aires

Inicia sessió 0 Comentaris

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental