Alegria contra ansietat

Algunes sagues han funcionat la mar de bé als responsables de Pixar: les quatre entregues de Toy Story són magnífiques, així com les dues d’Els Increïbles. D’altres no han donat tan bons resultats: les tres pel·lícules de Cars, per exemple, i la continuació de Del revés. Aquesta segona part és entretinguda, en alguns passatges bastant imaginativa, però no té l’harmonia de la primera ni abunden els gags o situacions còmiques memorables.

La fórmula és la de sumar més elements als que ja van funcionar en el primer film, però no sempre més és millor. Si a Del revés la petita Riley tenia un caos al cap per culpa de la rivalitat entre l’Alegria i la Tristesa, a les quals se sumaven l’Ira, la Por i el Fàstic com a curioses comparses, ara que Riley entra en l’adolescència apareixen en escena quatre emocions més pròpies d’aquesta edat: l’Avorriment (lànguida, i anomenada Ennui en francès, una de les millors troballes de la pel·lícula), la Vergonya, l’Enveja i, sobretot, l’Ansietat.

El conflicte està servit al sonar l’alarma de la pubertat, i apareix mediatitzat per un antagonisme clàssic: l’Alegria és l’heroïna i l’Ansietat, la malvada, tot i que al llarg del relat les coses es van matisant. Hi ha bons moments, com el descens pel riu de la consciència a sobre d’un bròquil gegant, l’alegre presència d’un dibuix de cartoon en diverses escenes, la denominada pluja d’idees, l’allau de mals records atrapats dins de boles i la fugaç aparició de l’àvia, que representa la Nostàlgia.Pero el conjunt resulta menys original i l’arc dramàtic del relat esdevé més sentimental, una cosa que Pixar, en la seva millor època, esquivava amb determinació.

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

‘Del revés 2’

Kelsey Mann (Estrena: 19/6/2024)