Lletres catalanes
El BBVA Sant Joan de novel·la premia el debut d’Alba Gómez
La plaça del Sol apareix en el llibre com a metàfora de la ciutat que perd la seva identitat
El jurat del premi reconeix ‘Jo soc l’última Plaça’, amb la plaça del Sol com a escenari habitat per veïns amb diverses i petites històries quotidianes.
Tot i que no sigui inèdit, poc habitual és veure que els grans premis literaris reconeguin un autor novell. Ahir el jurat de la 44a edició del premi BBVA Sant Joan, un dels més ben dotats de les lletres catalanes (amb 35.000 euros lliures d’impostos), va fer gala de la seva independència i va assumir el risc de validar amb la seva decisió i per majoria la qualitat de Jo soc l’última Plaça, el debut de la periodista barcelonina Alba Gómez Gabriel (1983).
És "una novel·la urbana, narrada amb originalitat –va valorar el jurat–, que tracta un tema contemporani i social, protagonitzada per un mosaic de personatges descrits amb vigor i profunditat", les mirades dels quals funcionen "com una finestra indiscreta literària entre la calidesa i la sordidesa". Narra, va assenyalar la mateixa autora, encara "sorpresa" pel veredicte, "les petites històries, vivències, problemes i peripècies dels veïns d’una finca de la plaça del Sol de Barcelona, com a símbol i metàfora de tantes altres places, amb el rerefons de la ciutat que perd la seva identitat i es gentrifica". Jo soc l’última Plaça "és una successió de veus de diversos narradors, fins i tot la plaça té veu en algun moment; hi ha un eco teatral amb la plaça com a escenari", va afegir la guanyadora. "No volia fer cap retrat social, ni un assaig ni una investigació periodística, sinó mostrar des de l’emoció com una veïna veu desaparèixer els espais que ha habitat. Pensava en què passa quan la gent s’aïlla, quan es veu obligada a marxar del lloc que habita, en la por. La novel·la vol fer pensar en la impossibilitat de trobar un lloc social a la ciutat de Barcelona. En si és possible no quedar-se en els marges. Tots som vulnerables i ens poden passar coses com perdre el nostre espai. He intentat humanitzar les persones que la ciutat deshumanitza. Anem pel carrer sense veure les persones i volia intentar que hi empatitzem i ens humanitzem més", va afegir Gómez Gabriel, que va rebre ahir, en un acte a Sabadell, el premi que convoquen la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) amb el suport del BBVA.
Notícies relacionadesLes arrels
Però a la novel·la, que Edicions 62 publicarà el pròxim 4 de setembre i es presentarà en el marc de la Setmana del Llibre a Català, "més que el social, tenen rellevància temes com l’arrelament i el desarrelament, l’amor, la tendresa, l’atracció… en històries universals i quotidianes", com les d’un matrimoni amb problemes, la d’un catedràtic a punt de jubilar-se que no supera la mort de la seva dona, una jove música amb un vincle amb la propietat i la memòria de la finca, un inquilí misteriós que un dia arriba a la plaça o la de la Bel, que no té casa però viu en "un no lloc", un hotel en obres des del qual espia amb prismàtics les vides dels habitants de la Finca Groga, que havia sigut casa seva abans que se’n quedés sense. "Encara la sent seva, però ja no ho és", va detallar. I, entre aquestes mirades, també la de qui mira l’espai amb afany d’especular-hi, va apuntar la periodista en mitjans com Vilaweb, La Directa i Núvol i llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- Els ‘kiwis’ assalten els britànics amb dues victòries
- 400 blocs Polvorí per la suposada estafa d’un administrador de finques
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- Cine ‘La sustancia’, una bacanal ‘gore’ feminista
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Toni Bou: "Em preocupa què faré quan em retiri per ser tan feliç com ara"
- L’ÚLTIMA GRAN CARRERA DE LA TEMPORADA Pogacar culmina a la Llombardia un any històric en el ciclisme
- Lliga F Regnar i renéixer: torna un derbi "descompensat"
- Barraca i tangana Passeu-li al bo