La destrucció del ‘western’

El primer llargmetratge de Lisandro Alonso en nou anys és la seva obra més ambiciosa fins ara, una cosa així com una odissea a través del temps, l’espai i la ment que funciona com a desconstrucció del western de dues maneres. L’argentí explora en l’estat de la gent indígena d’Amèrica, la seva traumàtica història i la seva distorsionada representació a les pel·lícules. I destrueix les convencions estructurals del gènere a través de disrupcions narratives amb què Alonso evoca l’el·líptic clímax de la seva anterior pel·lícula Jauja (2014), transformacions radicals de certs personatges, estranyes rimes visuals i una elasticitat conceptual general que potser al·ludeix a una història d’opressió sense fi.

El primer segment d’Eureka és una visita paròdica al Far West cinematogràfic; el segon adopta l’estil minimalista típic del director per observar la vida en una reserva sioux, i, mentre contempla una tribu que habita la jungla brasilera en els 70, el tercer porta a terme una incursió en el terreny de la màgia. En el transcurs dels tres, la pel·lícula sens dubte provocarà el rebuig dels que no sintonitzin amb el seu ritme sedant i la seva lògica elusiva, i seduirà la resta gràcies a la capacitat del seu director perquè les escenes més antidramàtiques resultin hipnòtiques.

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

‘Eureka’

Lisandro Alonso (Estrena: 14/6/2024)