Terror somnolent

En el seu primer llarg en solitari, Laura Alvea (Ánimas) firma un thriller psicològic amb tímides fugues al fantàstic i al terror. Es nota la seva volença pel gènere en els referents de què es serveix i que exposa a la seva pel·lícula. Per apuntalar la inspiració gòtica de La mujer dormida fa que la seva protagonista, sense anar més lluny, agafi d’una prestatgeria La maledicció de Hill House de Shirley Jackson. I en la seva forma de jugar amb les identitats i la idea del doble es pot intuir la fascinació per Brian De Palma. Però, tot i que l’impuls sigui honest, la cinta no s’enlaira en cap direcció.

Protagonitzada per Almudena Amor, el més interessant de la pel·lícula –té el rostre i la temperància de les actrius de terror dels 70–, explica la història d’una infermera que es trasllada a una casa aïllada per cuidar-se d’una noia en coma. L’ha contractat el marit (Javier Rey). El potencial del punt de partida s’esvaeix en una narració plana, estirada i una mica confusa, en una atmosfera poc consistent, en un sentit del suspens dèbil. Hi ha ofici tècnic i elegància en determinades decisions, però també una falta d’idees interessants, enginyoses o atractives en l’execució de les escenes fantàstiques o de terror. Els excessos musicals tampoc ajuden.

Notícies relacionades

El paper de la moda en la detenció de Maduro

La comunitat sorda, al centre

‘La mujer dormida’

Laura Alvea (Estrena: 31/5/2024)